The Scottish way

Us reprodueixo l'article que ha sortit publicat avui diumenge al Diari Gran del Sobiranisme.

Foto de Joe Tree, fundador de Blipfoto, retratant a la seva filla pel projecte "St Andrews Day", patró nacional d'Escòcia.

XAVIER SOLANO. N’he parlat molt sobre Escòcia. N’he descrit les seves virtuts en un llibre ‘El Mirall Escocès’ (Dèria) i n’he fet referència en molts dels meus articles i parlaments. Però a Escòcia no tot són flors i violes. Aquest país també està passant per moments difícils. Sobretot d’ençà el començament d’aquesta crisi que tant ens està esclafant les aspiracions personals i nacionals. Escòcia, com Catalunya, també pateix un espoli econòmic insostenible. En el seu cas, l’espoliació per part de Londres és de tots els impostos derivats de l’explotació del petroli en el mar de Nord, les reserves de petroli més grans d’Europa.

Tot i així, el seu govern liderat per l’SNP ha aconseguit passar d’una minoria parlamentària de 47 diputats a una majoria de 69 diputats en les darreres eleccions de maig de 2011. D’altra banda, aviat Escòcia tindrà referèndum i no m’estranyaria que una de les dates que s’estigués considerant fos durant la Diada Nacional d’Escòcia del 2015. Exactament d’aquí a tres anys.

El govern té tres anys per acabar de convèncer al seu poble que la independència és la millor opció per tothom, grans i petits, funcionaris i empresaris, nacionals i estrangers. El govern escocès argumenta que a al país ja no li cal la “protecció” de Westminster, moltes gràcies i passiu-bé. Que no cal que el govern conservador britànic continuï decidint sobre un país que no els ha votat, moltes gràcies i passiu-bé. Que no cal que els hi retallin més els pressupostos des de Westminster, tot i que s’agraeix l’esforç de mirar pel seu futur. I, finalment, que, si us plau, deixin de defensar els interessos que Londres identifica per a Escòcia a Brussel·les o davant de Nacions Unides, tot i que s’agraeix l’esforç.

El govern escocès diu que Escòcia ja és major d’edat i que ara és l’hora que els escocesos siguin responsables del seu propi futur. Com fem tots cada dia a nivell personal. I el missatge va quallant entre la població, perquè el seu govern ha demostrat estar a l’alçada de les circumstàncies. Un govern liderat per un equip que, abans d’encapçalar el projecte polític que el país ha votat, ha estat capaç de gestionar les seves pròpies vides. El primer ministre Alex Salmond, abans de ser polítics, va ser economista, expert en petroli del Royal Bank of Scotland. El seu ministre de Finances, el Sr. John Swinney, ja va ser directiu d’una de les empreses asseguradores més importants del país. El Sr. Jim Mather, que fa poc va venir a Barcelona, qui fins fa sis mesos era ministre d’empresa, energia i turisme, abans d’iniciar la seva breu carrera política va dedicar tota la seva vida al sector privat, esdevenint un directiu d’IBM.

Podria continuar. El denominador comú és fàcilment identificable: Els millors professionals del país treballen per la independència d”Escòcia i no pas per reformar la Gran Bretanya. Però l’SNP no només volia els millors, també volia gent que confiés en les possibilitats del país i de la seva gent. Persones que captessin que el projecte britànic no era la plataforma adient per aprofitar el potencial d’aquest país celta.

La campanya del Sí pel referèndum ja està en marxa. La iniciativa acaba de rebre una donació privada d’un milió d’euros. Els membres del govern no són els únics que creuen en aquest projecte. Escòcia està més a prop que mai de desfer una unió, la britànica, que malgrat, en termes generals, haver aportat molt a aquest país, ara ja perd massa oli i és massa costosa de mantenir. Es a dir, que ja no aporta valor afegit. És l’hora que Escòcia cerqui una nova relació de cooperació amb els seus veïns del sud i amb la resta del món. I ho faran a la manera escocesa, amb un somriure.