Us reprodueixo l'article publicat el 15 de desembre de 2011 al butlletí 22 de Sobirania i Justícia
"Scotland Forward" és el nom que ha pres la campanya pel SÍ de cara al referèndum per la independència que finalment tindrà lloc a Escòcia entre el 2014 i el 2016. Aquesta organització, ara fa poc, ha publicat un llibret titulat "La teva Escòcia, el teu futur" on explica perquè la independència és una oportunitat per millorar l'economia i el nivell de vida dels escocesos.
Tal com diu el Primer Ministre escocès, el Sr. Alex Salmond:
“La meva passió no és creuar una línia constitucional imaginaria en el futur i pensar – hem guanyat la carrera. Perquè el meu repte no és la constitució, sinó el poble. El meu objectiu és, ha estat i sempre serà oferir una societat millor al poble d’Escòcia. Ens calen tots els poders per aconseguir aquest objectiu però la gent està per sobre dels poders, el poble per davant de la constitució, els nens abans que l’estat”.
Actualment, el Govern escocès pateix un espoli econòmic per part de Londres, sobretot respecte als impostos derivats de la multimilionària indústria del petroli al mar del Nord. A més, també pateixen una seriosa restricció i reducció pressupostària per part de Londres d’ençà que els independentistes van guanyar les eleccions el 2007. I tanmateix, malgrat tots aquests obstacles, l’executiu escocès està aconseguint fites remarcables. Entre elles, el manteniment de la taxa d'atur per sota del 8% (per sota de la taxa britànica, tot i que Escòcia fa trenta anys que té un creixement econòmic inferior a la mitjana britànica i europea), o una ampliació remarcable de l'estat del benestar pels seus ciutadans.
La darrera mesura anunciada pel govern escocès és la inversió de 70.000 milions de lliures per impulsar l’economia escocesa en els propers vint anys tot finançant infrastructures claus. Aquesta xifra és important perquè representa més del doble de tot el pressupost anual de la Generalitat de Catalunya. Òbviament no tots els recursos vindran del govern, el sector privat hi jugarà un paper important però aquest govern té l’ambició i la professionalitat necessària per tirar endavant una iniciativa d’aquestes dimensions. A tot això, cal afegir que aquesta setmana el Primer Ministre escocès es troba de visita oficial a la Xina mantenint reunions amb el viceprimer ministre d’aquesta superpotència i promocionant la indústria escocesa, entre elles la del whisky, que representa el 25% del total d’exportacions de menjar i beure de tot el Regne Unit.
Així doncs, com carai s'ho fan els escocesos per tirar endavant totes aquestes mesures, tenir aquests nivells d'influència internacional i aconseguir resultats tan satisfactoris en moments tan complicats? La resposta no és fàcil, però per entendre-ho cal observar que han començat per estructurar la societat al voltant dels valors meritocràtics, és a dir, només els millors assoleixen posicions de responsabilitat (incloent-hi les estructures de govern i dels mateixos partits polítics). D'altra banda, cal afegir que tenen uns índexs de corrupció gairebé inexistents i que en aquest país es treballa de manera més eficient que no pas a Catalunya.
Per posar un exemple d’això darrer, diré que a Escòcia no es treballen més hores que a Catalunya. Ara bé, de 9,00h a 17,00h tothom treballa, i ho fan de valent. Els índexs de productivitat per treballador i hora són extraordinàriament superiors als índexs de Catalunya. Personalment, sempre admiraré el fet que quan era delegat del Govern de Catalunya al Regne Unit hi havia ministres escocesos que em responien els mails en una mitjana d’entre mitja hora i dues hores, encara que estiguessin als Estats Units en visita oficial. Per l'altra banda, les meves comunicacions amb el Govern de la Generalitat eren molt diferents, no ja a nivell de conseller, ni de secretari, sinó a nivells inferiors, on trigava setmanes a rebre resposte, això si en rebia cap.
Amb tot, Catalunya té un potencial absolutament espectacular. Tenim un talent que molts països pagarien per tenir. I malgrat que encara ens podríem considerar una realitat capdavantera a nivell espanyol, som ben poca cosa en comparació la resta de països capdavanters a Europa i a la resta del món occidental.
Cal fer una reflexió profunda del nostre sistema, ja obsolet, i no tenir por a reformar el sector públic i introduir-hi esquemes meritocràtics i sistemes d’objectius d'eficiència clarament mesurables, tal i com fa gran part del sector privat. Només així els millors podran treure'ns d'aquest forat i posar-nos allà on ens pertoca estar i on ens mereixem arribar.
Ara bé, també és evident que per millorar la Catalunya de tots ens hem de desfer del dèficit fiscal insuportable que patim i, òbviament, hem de tenir les mans lliures per prendre totes les decisions que calguin, sense estatuts, ni constitucions espanyoles ni tribunals que ens ho impedeixin.
Per esdevenir un dels millors països del món, hem de treballar, hem de canviar i hem de creure en nosaltres mateixos. I en aquest procés, és necessari esdevenir un estat independent amb la capacitat de treballar i cooperar amb els nostres veïns espanyols, francesos, andorrans, així com amb la resta de la UE i del nord africà. Cada dia que passa perdem oportunitats i renunciem a ser el que realment podríem ser, un país capdavanter.
YOUR SCOTLAND, YOUR FUTURE (automatic English translation)
"Forward Scotland" is the name chosen for the YES campaign for the referendum of independence that finally will take place in Scotland at some point between 2014 and 2016. This organization has recently published a booklet titled "Your Scotland, your future" which explains why independence is an opportunity to improve the economy and living standards of all the Scots.
As the First Minister Salmond says:
Currently, the Scottish Government is suffering economic plunder by London, particularly with respect to the taxation generated from the multi-billion pounds oil industry in the North Sea. The Government of Scotland is also suffering a serious constraint and budget reduction by London since the pro-independence party took office in Edinburgh back in 2007. And yet, despite all these obstacles, the Scottish Executive is making remarkable achievements. Among them, keeping the unemployment rate below 8% (below the British rate, although Scotland has had a lower economic growth than the UK and the EU for the last thirty years), or a remarkable increase of the welfare state.
The latest measure announced by the Scottish government is a spectacular infrastructure investment plan of 70bn pounds to boost the Scottish economy over the next twenty years. This figure is important because it represents more than double of the entire annual budget of the Government of Catalonia. Obviously not all these resources will come from the Scottish government, the private sector will play a key role but the government has the necessary will, ambition and determination to carry out an initiative of this size. To all this, must be added that last week the Scottish First Minister was on an official visit to China holding meetings with the Deputy Prime Minister of this superpower and promoting the Scottish industry, including whisky, which represents 25% of total UK exports of food and drinks.
So how the Scots manage to go ahead with these measures, to have these levels of international influence and achieve such astonoshing results in times so complicated? The answer is not easy but it should be noted that they have begun to organize society around meritocratic values. Only the best reach positions of responsibility (including the structures of government and political parties themselves) On the other hand, we should notice that the corruption rates are almost nonexistent. Finally, Scotland workforce is more efficient than the Catalan one.
As an example of the latter, I would say that Scots are not working more hours than Catalans. On the contrary. However, in Scotland, from 9 am to 5 pm everyone works hard. The rates of productivity per worker and hour are extraordinarily higher than those in Catalonia. Personally, I always admired the fact that when I was Head of the Catalan Government Delegation to the UK, some Scottish Ministers used to respond my emails within two hours, even when these ministers where on an official visit to the United States. On the other hand, my communications with the Catalan Government were very different, not just at Minister level but also at much lower levels. It took them weeks to reply, that if they sent any.
However, Catalonia has a huge potential, spectacular if I may say. We have a talent that many countries would pay to have. And although we still could be considered a true pioneer in Spain, we are little compared to other leading countries in Europe and around the Western world.
We need a deep thinking about our system, clearly obsoleted, and not to be afraid to reform the public sector by introducing schemes and meritocratic systems clearly measurable by objectives and efficiency, as the private sector does in order to survive. Only those considered the best can get us out of this hole and put us where we ought to be.
However, it is clear that to improve Catalonia we have to get rid of the unbearable and unfair fiscal deficit we suffer just for being born Catalans. Obviously we also have to have freedom to make all the necessary decisions and to take all the required measures. Neither Statutes of Autonomy nor Spanish Constitutions nor Spanish courts should become stoppers to our progress as a nation.
To become one of the best countries in the world, we must work harder, we must change and we must believe in ourselves. We need to become an independent state with the ability to work and cooperate with our neighbouring countries. Each day that passes we lose opportunities to become what we really could be, a leading country.
0 comments:
Post a Comment