DIARI ARA 10-01-2012
Una lluita democràtica
XAVIER SOLANO
| Actualitzada el 10/01/2012 00:00
La proposta del primer ministre Cameron respon a una necessitat in extremisde controlar un procés que el govern britànic sempre ha intentat evitar. Cal dir que el seu tarannà democràtic és inqüestionable i admirable. Sempre ha acceptat el dret d'Escòcia a decidir el seu futur. Tanmateix, el govern Cameron ara intenta influir sobre dos elements claus: la pregunta i la data del referèndum. Vol una sola pregunta i creu que, amb la crisi actual, celebrar el referèndum aviat podria afavorir la posició del no. El govern escocès, però, té altres plans. Considera la possibilitat d'afegir una segona pregunta per demanar poders similars als d'un estat associat. Això podria salvar els mobles en cas de perdre en la pregunta sobre la independència. L'SNP també sap que Escòcia es recuperarà de la crisi i que amb la remuntada vindria la confiança per votar sí.
EL PERIODICO - 10-01-2021
El parany (democràtic) de David Cameron
Xavier Solano
El primer ministre David Cameron acaba d'anunciar la seva voluntat de reconèixer el resultat del referèndum per la independència d’Escòcia com a vinculant. Tanmateix, com a moneda de canvi, el 'premier' exigia que la consulta popular es portés a terme en els propers 18 mesos i que només es fes una única pregunta.
En un principi tot pot semblar exemplar, si més no des de Catalunya, on veiem com Madrid ens nega aquest mateix dret. No obstant, el primer ministre escocès, Alex Salmond, ja ha dit que el govern britànic faria bé a concentrar-se a concedir el concert econòmic en comptes d’interferir en els afers interns escocesos. El líder escocès ha afegit que els escocesos seran preguntats d’acord amb allò promès, és a dir, referèndum a la segona meitat de la legislatura i amb preguntes aprovades pel Parlament escocès.
Aquesta darrera iniciativa de Londres s’ha d’entendre com un intent 'in extremis' del govern britànic d’influir en un referèndum que sempre ha intentat evitar. Amb un govern independentista fort a Edimburg, el govern a Londres veu com només li queden dues vies per desactivar allò que sembla que ve. La primera és organitzar el referèndum directament des de Londres. Aquesta opció, però, sembla descartada per por a la reacció escocesa, que veurien com un govern britànic, format pels grans perdedors a les eleccions escoceses (conservadors i liberal demòcrates), impedeixen al govern escocès del gran guanyador (SNP), procedir amb la seva promesa històrica.
La segona opció és l’escollida pel Sr Cameron: cedir el poder d’organitzar referèndums vinculants al Parlament d’Escòcia a canvi de controlar la pregunta i el calendari. Donat el clima econòmic, Londres creu que quan abans es faci el referéndum millor per l’opció del “NO”.
Tot plegat és l’inici d’una negociació entre dos governs hàbils, forts i, sobretot, demòcrates que tracten el futur d’un estat. El Sr Cameron ha d’anar amb cura si no vol ser considerat intrusiu. Dels 306 diputats del seu partit a Westminster només un vé d’Escòcia. Li caldrà mà esquerra. El Sr Salmond tampoc ho tindrà fàcil. Mantenir el timó ferm en moments de crisi i amb un govern amb poders limitats no és precisament bufar i fer ampolles.
El primer ministre David Cameron acaba d'anunciar la seva voluntat de reconèixer el resultat del referèndum per la independència d’Escòcia com a vinculant. Tanmateix, com a moneda de canvi, el 'premier' exigia que la consulta popular es portés a terme en els propers 18 mesos i que només es fes una única pregunta.
En un principi tot pot semblar exemplar, si més no des de Catalunya, on veiem com Madrid ens nega aquest mateix dret. No obstant, el primer ministre escocès, Alex Salmond, ja ha dit que el govern britànic faria bé a concentrar-se a concedir el concert econòmic en comptes d’interferir en els afers interns escocesos. El líder escocès ha afegit que els escocesos seran preguntats d’acord amb allò promès, és a dir, referèndum a la segona meitat de la legislatura i amb preguntes aprovades pel Parlament escocès.
Aquesta darrera iniciativa de Londres s’ha d’entendre com un intent 'in extremis' del govern britànic d’influir en un referèndum que sempre ha intentat evitar. Amb un govern independentista fort a Edimburg, el govern a Londres veu com només li queden dues vies per desactivar allò que sembla que ve. La primera és organitzar el referèndum directament des de Londres. Aquesta opció, però, sembla descartada per por a la reacció escocesa, que veurien com un govern britànic, format pels grans perdedors a les eleccions escoceses (conservadors i liberal demòcrates), impedeixen al govern escocès del gran guanyador (SNP), procedir amb la seva promesa històrica.
La segona opció és l’escollida pel Sr Cameron: cedir el poder d’organitzar referèndums vinculants al Parlament d’Escòcia a canvi de controlar la pregunta i el calendari. Donat el clima econòmic, Londres creu que quan abans es faci el referéndum millor per l’opció del “NO”.
Tot plegat és l’inici d’una negociació entre dos governs hàbils, forts i, sobretot, demòcrates que tracten el futur d’un estat. El Sr Cameron ha d’anar amb cura si no vol ser considerat intrusiu. Dels 306 diputats del seu partit a Westminster només un vé d’Escòcia. Li caldrà mà esquerra. El Sr Salmond tampoc ho tindrà fàcil. Mantenir el timó ferm en moments de crisi i amb un govern amb poders limitats no és precisament bufar i fer ampolles.
09.01.2012 Vilaweb
Xavier Solano: 'Els unionistes saben
que el temps corre a favor de la
independència'
Primer cal deixar molt clar que el govern britànic mai ha negat el dret d'Escòcia a decidir el seu futur amb un referèndum sobre la independència, sempre que es faci de manera democràtica i lliure. Els partits unionistes sempre han afirmat que ells no engegarien un procés d'aquest tipus i que caldria una majoria independentista al parlament per fer-ho. Des de les últimes eleccions de l'any passat, la majoria absoluta ja hi és amb el Partit Nacional Escocès (SNP).
Ara ens trobem en la situació que el govern britànic s'adona que és inevitable aturar el procés malgrat que el parlament escocès no tingui les competències per declarar unilateralment la independència. La competència per declarar la independència d'Escòcia és del parlament britànic, però ningú pot evitar que el govern escocès pregunti als seus ciutadans sobre qualsevol aspecte del seu futur polític. Com que no el pot aturar, el senyor Cameron presenta aquesta iniciativa per mirar de controlar el màxim d’elements possibles d’aquest procés.
De fet, el govern britànic tenia tres maneres possibles d'encarar el procés escocès. Primera, no fer absolutament res. Aquesta opció seria vista com un desinterès del govern en una qüestió que afecta la integritat territorial del Regne Unit. Per això, s'ha descartat. Segona, que sigui el govern britànic qui impulsi i organitzi el referèndum. Els ministres britànics saben que això seria entès com una interferència d'un govern de coalició del partit conservador i dels liberal-demòcrates, que a Escòcia estan en una situació electoral molt dèbil. A més, consideren que afavoriria encara més la posició de l'únic partit que té majoria absoluta en un govern del Regne Unit. Finalment, la tercera opció és la que Cameron ha anunciat. Consisteix en deixar fer el referèndum, però condicionar des de Londres la pregunta, el calendari i les condicions.
Cameron li ha dit al primer ministre escocès Alex Salmond que pot tirar endavant la consulta però que haurà de negociar les condicions amb ell. Per exemple, un dels aspectes que vol controlar el govern britànic és qui pilotarà el referèndum. Cameron proposa que sigui la comissió electoral britànica. També vol que es faci en el termini de divuit mesos perquè creu que en el context de crisi actual hi ha més possibilitats pel no a la independència.
El govern escocès veu aquestes condicions com una intromissió del govern britànic en els afers escocesos. Després d'haver-se presentat a les eleccions amb el referèndum com un dels punts destacats del seu programa, l'SNP es veu legitimat per impulsar-lo per la seva banda. A més, el govern escocès es mostra sorprès pel canvi d'opinió sobtat de Cameron, que de no estar gens interessat en la celebració del referèndum ha passat a exigir que es faci el més ràpid possible. De fet, el 2008 la líder dels laboristes escocesos, Wendy Alexander, va demanar que si s'havia de fer un referèndum es fes llavors mateix, fet que no va sentar bé a Downing Street on Gordon Brown era el Primer Ministre.
Els unionistes saben que el temps corre a favor de la independència. Per això tenen tanta pressa en fer el referèndum. A més, consideren que cal que només hi hagi dues respostes, a favor i en contra, perquè consideren que el 'no' és ara prou fort i que una tercera opció de més autogovern pot afeblir-lo.
El que estan fent els dos governs aquests dies són declaracions per marcar les seves posicions abans de començar una negociació sobre el referèndum. Aquesta és la batalla política per Escòcia, però cal remarcar que sempre és democràtica i transparent. Des de la perspectiva catalana i espanyola cal destacar-ho. Mai el govern britànic s'ha oposat a la celebració d'un referèndum sobre la independència d'Escòcia. Cameron posa la maquinària en marxa per mirar de guanyar el referèndum i per això posa les seves condicions, però la batalla és absolutament democràtica. És una actitud admirable.
Xavier Solano, ex-delegat de la Generalitat a Londres, ex-assessor de l'Scottish National Party i autor del llibre 'El mirall escocès'.
2 comments:
Hola Xavier.
Hi ha una cosa que no acabo d´entendre.Dius que el govern escocès considera la posibilitat d´afegir una segona pregunta.
No creus que existeix el perill que els vots es divideixin entre els partidaris del si a la independència,i els partidaris de tenir més autogovern,afavorint d´aquesta manera als partidaris del no a la independéncia.
Salutacions.
Benvolgut Cirera,
Inicialment la intenció de l'SNP era una única pregunta però es va veure obligat a considerar la proposta d'introduir una tercera possibilitat arran de la pressió dels partits unionistes al Parlament. Amb el temps, l'SNP ha convertit aquesta "dificultat" inicial en una avantatge. Potser la gent vota que no a la independència però segur que vota que sí a més poders pel parlament escocès. L'SNP estaria considerant demanar tots els poders menys defensa i exteriors per, d'aquesta manera, esdevenir un país independent "de facto" tot i que sortís no en el vot sobre la independència. A més, tingues en compte que els escocesos ja van tenir un referèndum amb dues preguntes al 1997 quan havien de decidir si volien un parlament i si volien que aquest, a més, tingués poders fiscals. Els escocesos, en aquella ocasió, varen votar Sí-Sí. És a dir, Sí a les dues preguntes. L'SNP tindria esperances que això tornés a passar.
Post a Comment