I

Com i quan serà el referèndum d'Escòcia?

2012-01-15T23:58:00.000Z

Actualitzat a les 23:29 h 15/01/2012

El primer ministre britànic, David Cameron, accepta reunir-se personalment amb el primer ministre escocès, el nacionalista Alex Salmond, per concretar com es farà el referèndum per a la independència d'Escòcia. Salmond vol fer allargar el termini en què s'ha de celebrar i plantejar almenys dues preguntes: una de directa sobre la independència i una altra sobre l'autonomia financera; l'opció en què el SÍ té més números de guanyar. És el tema que monopolitza l'actualitat política al Regne Unit i no sense una bona dosi d'humor -britànic- inclòs.

http://www.324.cat/video/3902710/mon/Com-i-quan-sera-el-referendum-dEscocia

2012-01-12T10:58:00.000Z

DIARI ARA 10-01-2012

Una lluita democràtica

XAVIER SOLANO

| Actualitzada el 10/01/2012 00:00

La proposta del primer ministre Cameron respon a una necessitat in extremisde controlar un procés que el govern britànic sempre ha intentat evitar. Cal dir que el seu tarannà democràtic és inqüestionable i admirable. Sempre ha acceptat el dret d'Escòcia a decidir el seu futur. Tanmateix, el govern Cameron ara intenta influir sobre dos elements claus: la pregunta i la data del referèndum. Vol una sola pregunta i creu que, amb la crisi actual, celebrar el referèndum aviat podria afavorir la posició del no. El govern escocès, però, té altres plans. Considera la possibilitat d'afegir una segona pregunta per demanar poders similars als d'un estat associat. Això podria salvar els mobles en cas de perdre en la pregunta sobre la independència. L'SNP també sap que Escòcia es recuperarà de la crisi i que amb la remuntada vindria la confiança per votar sí.

EL PERIODICO - 10-01-2021

El parany (democràtic) de David Cameron

Xavier Solano

El primer ministre David Cameron acaba d'anunciar la seva voluntat de reconèixer el resultat del referèndum per la independència d’Escòcia com a vinculant. Tanmateix, com a moneda de canvi, el 'premier' exigia que la consulta popular es portés a terme en els propers 18 mesos i que només es fes una única pregunta.

En un principi tot pot semblar exemplar, si més no des de Catalunya, on veiem com Madrid ens nega aquest mateix dret. No obstant, el primer ministre escocès, Alex Salmond, ja ha dit que el govern britànic faria bé a concentrar-se a concedir el concert econòmic en comptes d’interferir en els afers interns escocesos. El líder escocès ha afegit que els escocesos seran preguntats d’acord amb allò promès, és a dir, referèndum a la segona meitat de la legislatura i amb preguntes aprovades pel Parlament escocès.

Aquesta darrera iniciativa de Londres s’ha d’entendre com un intent 'in extremis' del govern britànic d’influir en un referèndum que sempre ha intentat evitar. Amb un govern independentista fort a Edimburg, el govern a Londres veu com només li queden dues vies per desactivar allò que sembla que ve. La primera és organitzar el referèndum directament des de Londres. Aquesta opció, però, sembla descartada per por a la reacció escocesa, que veurien com un govern britànic, format pels grans perdedors a les eleccions escoceses (conservadors i liberal demòcrates), impedeixen al govern escocès del gran guanyador (SNP), procedir amb la seva promesa històrica.

La segona opció és l’escollida pel Sr Cameron: cedir el poder d’organitzar referèndums vinculants al Parlament d’Escòcia a canvi de controlar la pregunta i el calendari. Donat el clima econòmic, Londres creu que quan abans es faci el referéndum millor per l’opció del “NO”.

Tot plegat és l’inici d’una negociació entre dos governs hàbils, forts i, sobretot, demòcrates que tracten el futur d’un estat. El Sr Cameron ha d’anar amb cura si no vol ser considerat intrusiu. Dels 306 diputats del seu partit a Westminster només un vé d’Escòcia. Li caldrà mà esquerra. El Sr Salmond tampoc ho tindrà fàcil. Mantenir el timó ferm en moments de crisi i amb un govern amb poders limitats no és precisament bufar i fer ampolles.

09.01.2012 Vilaweb

Xavier Solano: 'Els unionistes saben

que el temps corre a favor de la

independència'

Primer cal deixar molt clar que el govern britànic mai ha negat el dret d'Escòcia a decidir el seu futur amb un referèndum sobre la independència, sempre que es faci de manera democràtica i lliure. Els partits unionistes sempre han afirmat que ells no engegarien un procés d'aquest tipus i que caldria una majoria independentista al parlament per fer-ho. Des de les últimes eleccions de l'any passat, la majoria absoluta ja hi és amb el Partit Nacional Escocès (SNP).

Ara ens trobem en la situació que el govern britànic s'adona que és inevitable aturar el procés malgrat que el parlament escocès no tingui les competències per declarar unilateralment la independència. La competència per declarar la independència d'Escòcia és del parlament britànic, però ningú pot evitar que el govern escocès pregunti als seus ciutadans sobre qualsevol aspecte del seu futur polític. Com que no el pot aturar, el senyor Cameron presenta aquesta iniciativa per mirar de controlar el màxim d’elements possibles d’aquest procés.

De fet, el govern britànic tenia tres maneres possibles d'encarar el procés escocès. Primera, no fer absolutament res. Aquesta opció seria vista com un desinterès del govern en una qüestió que afecta la integritat territorial del Regne Unit. Per això, s'ha descartat. Segona, que sigui el govern britànic qui impulsi i organitzi el referèndum. Els ministres britànics saben que això seria entès com una interferència d'un govern de coalició del partit conservador i dels liberal-demòcrates, que a Escòcia estan en una situació electoral molt dèbil. A més, consideren que afavoriria encara més la posició de l'únic partit que té majoria absoluta en un govern del Regne Unit. Finalment, la tercera opció és la que Cameron ha anunciat. Consisteix en deixar fer el referèndum, però condicionar des de Londres la pregunta, el calendari i les condicions.

Cameron li ha dit al primer ministre escocès Alex Salmond que pot tirar endavant la consulta però que haurà de negociar les condicions amb ell. Per exemple, un dels aspectes que vol controlar el govern britànic és qui pilotarà el referèndum. Cameron proposa que sigui la comissió electoral britànica. També vol que es faci en el termini de divuit mesos perquè creu que en el context de crisi actual hi ha més possibilitats pel no a la independència.

El govern escocès veu aquestes condicions com una intromissió del govern britànic en els afers escocesos. Després d'haver-se presentat a les eleccions amb el referèndum com un dels punts destacats del seu programa, l'SNP es veu legitimat per impulsar-lo per la seva banda. A més, el govern escocès es mostra sorprès pel canvi d'opinió sobtat de Cameron, que de no estar gens interessat en la celebració del referèndum ha passat a exigir que es faci el més ràpid possible. De fet, el 2008 la líder dels laboristes escocesos, Wendy Alexander, va demanar que si s'havia de fer un referèndum es fes llavors mateix, fet que no va sentar bé a Downing Street on Gordon Brown era el Primer Ministre.

Els unionistes saben que el temps corre a favor de la independència. Per això tenen tanta pressa en fer el referèndum. A més, consideren que cal que només hi hagi dues respostes, a favor i en contra, perquè consideren que el 'no' és ara prou fort i que una tercera opció de més autogovern pot afeblir-lo.

El que estan fent els dos governs aquests dies són declaracions per marcar les seves posicions abans de començar una negociació sobre el referèndum. Aquesta és la batalla política per Escòcia, però cal remarcar que sempre és democràtica i transparent. Des de la perspectiva catalana i espanyola cal destacar-ho. Mai el govern britànic s'ha oposat a la celebració d'un referèndum sobre la independència d'Escòcia. Cameron posa la maquinària en marxa per mirar de guanyar el referèndum i per això posa les seves condicions, però la batalla és absolutament democràtica. És una actitud admirable.

Xavier Solano, ex-delegat de la Generalitat a Londres, ex-assessor de l'Scottish National Party i autor del llibre 'El mirall escocès'.

Your Scotland, your future (English translation below)

2011-12-16T10:54:00.005Z

Us reprodueixo l'article publicat el 15 de desembre de 2011 al butlletí 22 de Sobirania i Justícia

"Scotland Forward" és el nom que ha pres la campanya pel SÍ de cara al referèndum per la independència que finalment tindrà lloc a Escòcia entre el 2014 i el 2016. Aquesta organització, ara fa poc, ha publicat un llibret titulat "La teva Escòcia, el teu futur" on explica perquè la independència és una oportunitat per millorar l'economia i el nivell de vida dels escocesos.

Tal com diu el Primer Ministre escocès, el Sr. Alex Salmond:

“La meva passió no és creuar una línia constitucional imaginaria en el futur i pensar – hem guanyat la carrera. Perquè el meu repte no és la constitució, sinó el poble. El meu objectiu és, ha estat i sempre serà oferir una societat millor al poble d’Escòcia. Ens calen tots els poders per aconseguir aquest objectiu però la gent està per sobre dels poders, el poble per davant de la constitució, els nens abans que l’estat”.

Actualment, el Govern escocès pateix un espoli econòmic per part de Londres, sobretot respecte als impostos derivats de la multimilionària indústria del petroli al mar del Nord. A més, també pateixen una seriosa restricció i reducció pressupostària per part de Londres d’ençà que els independentistes van guanyar les eleccions el 2007. I tanmateix, malgrat tots aquests obstacles, l’executiu escocès està aconseguint fites remarcables. Entre elles, el manteniment de la taxa d'atur per sota del 8% (per sota de la taxa britànica, tot i que Escòcia fa trenta anys que té un creixement econòmic inferior a la mitjana britànica i europea), o una ampliació remarcable de l'estat del benestar pels seus ciutadans.

La darrera mesura anunciada pel govern escocès és la inversió de 70.000 milions de lliures per impulsar l’economia escocesa en els propers vint anys tot finançant infrastructures claus. Aquesta xifra és important perquè representa més del doble de tot el pressupost anual de la Generalitat de Catalunya. Òbviament no tots els recursos vindran del govern, el sector privat hi jugarà un paper important però aquest govern té l’ambició i la professionalitat necessària per tirar endavant una iniciativa d’aquestes dimensions. A tot això, cal afegir que aquesta setmana el Primer Ministre escocès es troba de visita oficial a la Xina mantenint reunions amb el viceprimer ministre d’aquesta superpotència i promocionant la indústria escocesa, entre elles la del whisky, que representa el 25% del total d’exportacions de menjar i beure de tot el Regne Unit.

Així doncs, com carai s'ho fan els escocesos per tirar endavant totes aquestes mesures, tenir aquests nivells d'influència internacional i aconseguir resultats tan satisfactoris en moments tan complicats? La resposta no és fàcil, però per entendre-ho cal observar que han començat per estructurar la societat al voltant dels valors meritocràtics, és a dir, només els millors assoleixen posicions de responsabilitat (incloent-hi les estructures de govern i dels mateixos partits polítics). D'altra banda, cal afegir que tenen uns índexs de corrupció gairebé inexistents i que en aquest país es treballa de manera més eficient que no pas a Catalunya.

Per posar un exemple d’això darrer, diré que a Escòcia no es treballen més hores que a Catalunya. Ara bé, de 9,00h a 17,00h tothom treballa, i ho fan de valent. Els índexs de productivitat per treballador i hora són extraordinàriament superiors als índexs de Catalunya. Personalment, sempre admiraré el fet que quan era delegat del Govern de Catalunya al Regne Unit hi havia ministres escocesos que em responien els mails en una mitjana d’entre mitja hora i dues hores, encara que estiguessin als Estats Units en visita oficial. Per l'altra banda, les meves comunicacions amb el Govern de la Generalitat eren molt diferents, no ja a nivell de conseller, ni de secretari, sinó a nivells inferiors, on trigava setmanes a rebre resposte, això si en rebia cap.

Amb tot, Catalunya té un potencial absolutament espectacular. Tenim un talent que molts països pagarien per tenir. I malgrat que encara ens podríem considerar una realitat capdavantera a nivell espanyol, som ben poca cosa en comparació la resta de països capdavanters a Europa i a la resta del món occidental.

Cal fer una reflexió profunda del nostre sistema, ja obsolet, i no tenir por a reformar el sector públic i introduir-hi esquemes meritocràtics i sistemes d’objectius d'eficiència clarament mesurables, tal i com fa gran part del sector privat. Només així els millors podran treure'ns d'aquest forat i posar-nos allà on ens pertoca estar i on ens mereixem arribar.

Ara bé, també és evident que per millorar la Catalunya de tots ens hem de desfer del dèficit fiscal insuportable que patim i, òbviament, hem de tenir les mans lliures per prendre totes les decisions que calguin, sense estatuts, ni constitucions espanyoles ni tribunals que ens ho impedeixin.

Per esdevenir un dels millors països del món, hem de treballar, hem de canviar i hem de creure en nosaltres mateixos. I en aquest procés, és necessari esdevenir un estat independent amb la capacitat de treballar i cooperar amb els nostres veïns espanyols, francesos, andorrans, així com amb la resta de la UE i del nord africà. Cada dia que passa perdem oportunitats i renunciem a ser el que realment podríem ser, un país capdavanter.

YOUR SCOTLAND, YOUR FUTURE (automatic English translation)

Article published in the "Sobirania i Justícia" bulletin on Thursday 15th December 2011

"Forward Scotland" is the name chosen for the YES campaign for the referendum of independence that finally will take place in Scotland at some point between 2014 and 2016. This organization has recently published a booklet titled "Your Scotland, your future" which explains why independence is an opportunity to improve the economy and living standards of all the Scots.

As the First Minister Salmond says:

Currently, the Scottish Government is suffering economic plunder by London, particularly with respect to the taxation generated from the multi-billion pounds oil industry in the North Sea. The Government of Scotland is also suffering a serious constraint and budget reduction by London since the pro-independence party took office in Edinburgh back in 2007. And yet, despite all these obstacles, the Scottish Executive is making remarkable achievements. Among them, keeping the unemployment rate below 8% (below the British rate, although Scotland has had a lower economic growth than the UK and the EU for the last thirty years), or a remarkable increase of the welfare state.

The latest measure announced by the Scottish government is a spectacular infrastructure investment plan of 70bn pounds to boost the Scottish economy over the next twenty years. This figure is important because it represents more than double of the entire annual budget of the Government of Catalonia. Obviously not all these resources will come from the Scottish government, the private sector will play a key role but the government has the necessary will, ambition and determination to carry out an initiative of this size. To all this, must be added that last week the Scottish First Minister was on an official visit to China holding meetings with the Deputy Prime Minister of this superpower and promoting the Scottish industry, including whisky, which represents 25% of total UK exports of food and drinks.

So how the Scots manage to go ahead with these measures, to have these levels of international influence and achieve such astonoshing results in times so complicated? The answer is not easy but it should be noted that they have begun to organize society around meritocratic values. Only the best reach positions of responsibility (including the structures of government and political parties themselves) On the other hand, we should notice that the corruption rates are almost nonexistent. Finally, Scotland workforce is more efficient than the Catalan one.

As an example of the latter, I would say that Scots are not working more hours than Catalans. On the contrary. However, in Scotland, from 9 am to 5 pm everyone works hard. The rates of productivity per worker and hour are extraordinarily higher than those in Catalonia. Personally, I always admired the fact that when I was Head of the Catalan Government Delegation to the UK, some Scottish Ministers used to respond my emails within two hours, even when these ministers where on an official visit to the United States. On the other hand, my communications with the Catalan Government were very different, not just at Minister level but also at much lower levels. It took them weeks to reply, that if they sent any.

However, Catalonia has a huge potential, spectacular if I may say. We have a talent that many countries would pay to have. And although we still could be considered a true pioneer in Spain, we are little compared to other leading countries in Europe and around the Western world.

We need a deep thinking about our system, clearly obsoleted, and not to be afraid to reform the public sector by introducing schemes and meritocratic systems clearly measurable by objectives and efficiency, as the private sector does in order to survive. Only those considered the best can get us out of this hole and put us where we ought to be.

However, it is clear that to improve Catalonia we have to get rid of the unbearable and unfair fiscal deficit we suffer just for being born Catalans. Obviously we also have to have freedom to make all the necessary decisions and to take all the required measures. Neither Statutes of Autonomy nor Spanish Constitutions nor Spanish courts should become stoppers to our progress as a nation.

To become one of the best countries in the world, we must work harder, we must change and we must believe in ourselves. We need to become an independent state with the ability to work and cooperate with our neighbouring countries. Each day that passes we lose opportunities to become what we really could be, a leading country.

The Scottish way

2011-12-11T20:27:00.001Z

Us reprodueixo l'article que ha sortit publicat avui diumenge al Diari Gran del Sobiranisme.

Foto de Joe Tree, fundador de Blipfoto, retratant a la seva filla pel projecte "St Andrews Day", patró nacional d'Escòcia.

XAVIER SOLANO. N’he parlat molt sobre Escòcia. N’he descrit les seves virtuts en un llibre ‘El Mirall Escocès’ (Dèria) i n’he fet referència en molts dels meus articles i parlaments. Però a Escòcia no tot són flors i violes. Aquest país també està passant per moments difícils. Sobretot d’ençà el començament d’aquesta crisi que tant ens està esclafant les aspiracions personals i nacionals. Escòcia, com Catalunya, també pateix un espoli econòmic insostenible. En el seu cas, l’espoliació per part de Londres és de tots els impostos derivats de l’explotació del petroli en el mar de Nord, les reserves de petroli més grans d’Europa.

Tot i així, el seu govern liderat per l’SNP ha aconseguit passar d’una minoria parlamentària de 47 diputats a una majoria de 69 diputats en les darreres eleccions de maig de 2011. D’altra banda, aviat Escòcia tindrà referèndum i no m’estranyaria que una de les dates que s’estigués considerant fos durant la Diada Nacional d’Escòcia del 2015. Exactament d’aquí a tres anys.

El govern té tres anys per acabar de convèncer al seu poble que la independència és la millor opció per tothom, grans i petits, funcionaris i empresaris, nacionals i estrangers. El govern escocès argumenta que a al país ja no li cal la “protecció” de Westminster, moltes gràcies i passiu-bé. Que no cal que el govern conservador britànic continuï decidint sobre un país que no els ha votat, moltes gràcies i passiu-bé. Que no cal que els hi retallin més els pressupostos des de Westminster, tot i que s’agraeix l’esforç de mirar pel seu futur. I, finalment, que, si us plau, deixin de defensar els interessos que Londres identifica per a Escòcia a Brussel·les o davant de Nacions Unides, tot i que s’agraeix l’esforç.

El govern escocès diu que Escòcia ja és major d’edat i que ara és l’hora que els escocesos siguin responsables del seu propi futur. Com fem tots cada dia a nivell personal. I el missatge va quallant entre la població, perquè el seu govern ha demostrat estar a l’alçada de les circumstàncies. Un govern liderat per un equip que, abans d’encapçalar el projecte polític que el país ha votat, ha estat capaç de gestionar les seves pròpies vides. El primer ministre Alex Salmond, abans de ser polítics, va ser economista, expert en petroli del Royal Bank of Scotland. El seu ministre de Finances, el Sr. John Swinney, ja va ser directiu d’una de les empreses asseguradores més importants del país. El Sr. Jim Mather, que fa poc va venir a Barcelona, qui fins fa sis mesos era ministre d’empresa, energia i turisme, abans d’iniciar la seva breu carrera política va dedicar tota la seva vida al sector privat, esdevenint un directiu d’IBM.

Podria continuar. El denominador comú és fàcilment identificable: Els millors professionals del país treballen per la independència d”Escòcia i no pas per reformar la Gran Bretanya. Però l’SNP no només volia els millors, també volia gent que confiés en les possibilitats del país i de la seva gent. Persones que captessin que el projecte britànic no era la plataforma adient per aprofitar el potencial d’aquest país celta.

La campanya del Sí pel referèndum ja està en marxa. La iniciativa acaba de rebre una donació privada d’un milió d’euros. Els membres del govern no són els únics que creuen en aquest projecte. Escòcia està més a prop que mai de desfer una unió, la britànica, que malgrat, en termes generals, haver aportat molt a aquest país, ara ja perd massa oli i és massa costosa de mantenir. Es a dir, que ja no aporta valor afegit. És l’hora que Escòcia cerqui una nova relació de cooperació amb els seus veïns del sud i amb la resta del món. I ho faran a la manera escocesa, amb un somriure.

HAPPY ST ANDREWS DAY TO ALL SCOTS

2011-11-30T12:24:00.003Z

Toni Strubell presenta 'What Catalans Want' a Londres

2011-11-30T12:15:00.002Z

Divendres, 28 de novembre de 2011 vaig tenir el plaer de participar en la presentaió d'aquest fantàstic llibre a la Queen Mary, University of London, conjuntmane amb el seu autor, Toni Strubell, i la professora Montserrat Guibernau, catedràtica de ciència política d'aquesta universitat.

Tot seguit us reprodueixo el comunicat de premsa de SI sobre la presentació

Presentació davant una vuitantena de persones en la reunió anual de l'Anglo-Catalan Society a la Queen Mary University

Montserrat Guibernau i Xavier Solano miren la coberta del Punt-Avui que els mostra Toni Strubell i que diu que "Catalunya no és Espanya" a la presentació que s'ha fet del llibre What Catalans Want davant 80 persones a la Universitat Queen Mary de Londres durant la reunió anual de l'Anglo-Catalan Society ahir divendres al vespre. El president de l'IEC, Salvador Giné, i Geoff Colwing, excònsol general del Regne Unit a Barcelona, eren entre el públic assistent.

Strubell ha explicat que What Catalans Want neix en resposta a la necessitat d'explicar Catalunya al món i que recull la marcada evolució del país cap a les posicions independentistes. Ha citat The deplorable history of the Catalans (1714) i L'esperit de Catalunya (1946) com a clars antecedents del llibre que pretén mostrar al món per què cada cop més catalans volen la independència.

En la seva intervenció, l'exdelegat de la Generalitat a Londres ha dit que el pas de Catalunya cap a la seva independència no té marxa enrere. Al seu torn, Montserrat Guibernau, catedràtica de Queen Mary's University, ha dit que no sols els catalans han de desitjar la llibertat del seu país, sinó que han de decidir quins compromisos estan disposats a prendre de cara a aconseguir-la.

FRIDAY 25/11/11 - LAUNCH OF "WHAT CATALANS WANT" IN LONDON

2011-11-23T14:23:00.003Z

Thi is an invitation for you to attend the launch in England of the book “What Catalans Want. Could Catalonia become Europe’s Next State?”. The launch will take place in the course of the LVII Anglo-Catalan Society Anual Conference which is to be held at Queen Mary’s, University of London, (Mucci’s room) on Friday 25th November at 19.45. The book will be presented by professor Montserrat Guibernau and ex-Catalan Government Delegate in the UK, Xavier Solano. We'd be delighted if you could come.

“What Catalans Want” has been described as a “a brilliant new collection of interviews of leading Catalan politicians, academics, artists, and activists who grapple with the thorny question of the future of Catalonia within or without the Spanish state”. Toni Strubell, MP, writer, and academic asks difficult questions of diverse personalities including former Catalan President Jordi Pujol, Columbia University economist Xavier Sala-i-Martin, documentarian Montserrat Armengou, and writer Matthew Tree, while Lluís Brunet illustrates the book with striking full-color photographs. Reading “What Catalans Want” is the perfect way to understand what's going on in Catalonia today.

Toni Strubell was elected to the Catalan Parliament in November, 2010. Born into an Anglo-Catalan family (he was born in Oxford in 1952) Strubell spent his formative years in Oxford and was greatly influenced by his grandfather, Josep Trueta, a Catalan-born professor of orthopedic surgery at Oxford University, who helped save thousands of lives by introducing revolutionary surgery for wounded Allied soldiers during World War II. In 1946 Trueta wrote “The Spirit of Catalonia”, a book aimed at explaining the plight of the Catalan people under Franco to English-speaking society. In some ways, “What Catalans Want” can be seen as a sequel to that book. Toni Strubell was awarded Catalonia's prestigious Saint George's Cross in 2002 in part for his work recovering Catalan documents plundered by Franco during the Spanish Civil War.

More on the book at www.whatcatalanswant.cat

Professor Joan Ramon Resina and ex-President Jordi Pujol with Toni Strubell at last July 21 launch
of What Catalans Want in the central courtyard of the Institute of Catalan Studies.

TRANSICIÓ CAP A LA INDEPENDÈNCIA

2011-11-20T18:15:00.001Z

Dijous 17 de novembre de 2011 vaig tenir el gran plaer de participar a l'acte d'ERC, Reagrupament i Catalunya Sí a Calella on vaig compartir escenari amb Maria Mercè Roca, Gorka Knorr. Agraeixo a ERC Calella i molt especialment a la Cristina Gómez per haver-me donat l'oportunitat d'explicar, des d'una perspectiva catalana, les claus de l'èxit del que està tenint el pocés independentista a Escòcia.

A sota trobareu el clip de Radio Calella Televisió.

Una unió diferent amb Espanya (English translation below)

2011-11-01T12:22:00.009Z

Article publicat al diari El Punt Avui divendres, 28 d'octubre de 2011 i reproduit a la pàgina del Centre d'Estudis de l'expresident Jordi Pujol

Segons dades del darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió del Govern de la Generalitat, el 45% de la població ja dona suport a la independencia mentre que un 24% continua estant-ne en contra. Els dos principals motius a favor estan relacionats amb el desig d'autogestió econòmica, la convicció que Catalunya esdevindria un millor lloc per viure.

Aquells catalans, en canvi, que votarien “no” en un referèndum ho faríen, majoritàriament, per preservar la unitat d'Espanya i per considerar-se, en sentit identitari, tant espanyol o més espanyol que català. Fixem-nos, per tant, que els principals arguments unionistes han deixat de ser racionals per esdevenir sentimentals mentre que les raons per donar suport a la independència han abandonat les tesis romàntiques per recolzar posicions pragmàtiques relacionades amb la prosperitat i el benestar.

Tinguem en compte, però, que les posicions sentimentals són importants i cal que Catalunya esdevingui un projecte on tothom hi tingui cabuda i s'hi senti còmode, especialment en el cas d'una Catalunya independent. Catalunya i Espanya han compartit més de 500 anys d'història. Els espanyols i els catalans compartim forts lligams familiars, culturals, econòmics i socials. Tot indica que, tard o d'hora, Catalunya esdevindrà un país independent. Cal però, dissenyar els mecanismes necessaris que garanteixin que aquests lligams socials amb Espanya prevaldran i s'enfortiran.

És a dir, cal que la desaparició d'una unió política no comporti la desaparició d'una unió social entre els nostres pobles. Els catalans hauríem de ser capaços d'arribar a la conclusió comuna que el millor que podríem fer pels nostres fills és deixar-los una Catalunya sense hipoteques, capaç de gestionar-se a si mateixa i de resoldre els seus problemes sense interferències externes, amb excepció d'aquelles acordades amb la Unió Europea. Una Catalunya però, que al mateix temps, sàpiga mantenir els lligams socials, econòmics i culturals, així com una bona entesa política, amb Espanya i la resta de països veïns.

Hem de ser capaços de crear un nou estat on les nostres relacions amb aquells amb qui compartim la llengua i cultura catalana i més de 800 anys d'història siguin tan estretes com desitgem. Un estat on els espanyols, els bascos, els gallecs, els portuguesos, els gibraltarenys i els francesos se sentin més ben rebuts que enlloc. En definitiva, una Catalunya políticament independent però unida als nostres germans i molt amiga dels nostres veïns.

Estem parlant d'una relació que, basada en el respecte i igualtat entre els nostres governs, permeti que tots els països hi guanyin, incloent-t´hi Espanya. Crear, amb la Península Ibèrica i França, una regió de cooperació com la que avui trobem entre els països escandinaus i que tan bé gestionen mitjançant el 'Nordic Council'. Una cooperació, en definitiva, que contribueixi a que Catalunya i els seus veïns esdevinguin la millor regió de països que la nostra generació pugui llegar als catalans del futur.

A different union with Spain (automatic translation)

Article published in the newspaper EL PUNT AVUI on Friday, 28 October 2011 and reproduced in the former President of Catalonia Jordi Pujol's website

According to the latest poll of the Center for Opinion Studies of the Government of Catalonia, 45% of the population supports independence while 24% is still against it. The two main reasons in favour relate to economic self-management and the belief that Catalonia would be a better place to live.

Those Catalans, however, that would vote "no" in a referendum they would do so mostly to preserve the unity of Spain and considered themselves, in sense of identity, Spanish or more Spanish than Catalan. Note, therefore, that the main unionist arguments are no longer rational and have become emotional while supporting independence has stopped supporting romantic thesis to give way to pragmatic positions related to the prosperity and welfare.

Consider, however, that emotional positions are important and Catalonia should become a project where everyone has a role to play and every person must feel comfortable within it, especially in an independent Catalonia. Catalonia and Spain have shared more than 500 years of history. Therefore, Spaniards and Catalans share strong family, cultural, economic and social ties. Everything indicates that, sooner or later, Catalonia will become an independent country but we need to design the necessary mechanisms to ensure that these social ties with Spain prevail and become stronger.

In other words, we should make sure that the disappearance of a political union does not entail the disappearance of a social union between our communities. Catalans should be able to reach the common conclusion that the best we could do for our children is to leave them a Catalonia without mortgages, able to manage itself and able to solve its own problems without external interference, with the exception of those agreed with the European Union. A Catalonia able to maintain the social, economic and cultural links with Spain and also able to cooperate politically with Spain and our other neighboring countries.

We must be able to create a new state in which our relations with those with whom we share the Catalan language and culture and more than 800 years of history are as close as we wish. A state where the Spaniards, Basques, Galicians, Portuguese, French and the gibraltarians feel more welcome than anywhere else in the world. Summing up, a politically independent Catalonia but united to our brothers and very friendly with our neighbors.

We are talking about a relationship based on respect and equality between our governments, working together and allowing everybody to win, including Spain. Create, with the Iberian Peninsula and France, a region like the Scandinavian countries, so well managed by their "Nordic Council". A cooperation that can contribute positively to make Catalonia and its neighbors the best region of countries that our generation can pass to the future generations of Catalans.

'Comença la campanya per la independència d’Escòcia' (English version below)

2011-10-24T09:09:00.008Z

Article publicat a Vilaweb.cat, dilluns 24 d'octubre de 2011

Ahir es va clausurar el congrés més reeixit de la història de l’Scottish National Party. Han estat tres dies de debats, de discursos i d’intercanvis entre més de dos mil delegats del partit i l’executiva de la formació independentista escocesa.

L’SNP és una organització singular, de principis, d'arguments ferms i gens ambigua. És un partit que va clarament un pas més endavant que no la societat que serveix. Té una ideologia que ha sabut canalitzar a través d’un projecte sòlid que es va posant en pràctica amb una estratègia eficaç que guanya nous adeptes cada dia.

Segurament que el fet de no haver tocat poder ni influència en setanta-cinc anys dels vuitanta que fa que existeix ha blindat els seus polítics a prova de temptacions i els ha vacunats contra la ineficàcia o la manca de determinació. Alex Salmond, Nicola Sturgeon, John Swinney, Kenny MacAskill, Angus Robertson, Stewart Stevenson, Kenneth Gibson, Jim Mather i un llarg etcètera formen una fornada de polítics que no vol decebre les generacions anteriors, que tant van treballar pel partit però que mai no van veure la seva estimada Escòcia independent.

Dissabte el primer ministre Àlex Salmond recordava que seria el poble sobirà d’Escòcia qui decidiria el futur de la nació i deia al govern britànic que s’abstingués de blocar aquest procés i que es concentrés a millorar la prou malmesa economia britànica.

Ahir, diumenge, Angus Robertson, diputat independentista al parlament britànic, presentava oficialment la Campanya pel Sí pel referèndum d’independència que es farà entre el 2014 i el 2016. Aquest polític expert en campanyes electorals presentava el 'Full de ruta cap a la independència' i els princi

pis estratègics en què se sustenta.

Aquesta campanya, que ja és considerada la més important de la història política d’Escòcia, disposarà de la tecnologia informàtica més avançada i d'un vast equip de voluntaris que tenen la intenció de trucar a la porta de cada casa d’Escòcia amb el propòsit d’explicar tres missatges clau. El primer, que aquest referèndum serà un factor molt positiu per a Escòcia i per als valors democràtics de la nació. El segon, que la independència és un element necessari i beneficiós per a l'economia i per al benestar de tots els ciutadans del país. I finalment, que Escòcia té com a prioritat d'enfortir els seus lligams socials i econòmics amb les nacions veïnes i amigues per produir prosperitat i establir estrets lligams de cooperació entre totes les nacions de les illes britàniques.

'La independència és al nostre ADN --diu el primer ministre Salmond--. Tenim el talent, els recursos i l’enginy. Les úniques lim

itacions són la nostra imaginació i la nostra ambició.'

THE CAMPAIGN FOR THE INDEPENDENCE OF SCOTLAND HAS STARTED (automatic translation)

Article in Vilaweb.cat online newspaper. Monday 24th october 2011

Yesterday closed the most successful conference in the history of the Scottish National Party. A long weekend of debates, speeches and exchanges between more than two thousand delegates and the leadership of the pro-independence party.

The SNP is an unusual organisation. It is characterised by its determination, lack of ambiguity and based on clear principles. It is a party that is clearly a step ahead of the society it serves. It has an ideology that has been channelised through a solid project and this is being implemented via an effective strategy that wins new supports everyday.

Surely the fact of having been neither influential nor powerful in seventy-five out of eighty years of the party's history has shielded its politicians from temptations. They act as if they were vaccinated against inefficiency or lack of determination. Alex Salmond, Nicola Sturgeon, John Swinney, Kenny MacAskill, Angus Robertson, Stewart Stevenson, Kenneth Gibson, Jim Mather and many others make up a bunch of politicians who do not want to disappoint previous generations, who worked for the party but never saw their beloved Scotland independent.

On Saturday, the First Minister Alex Salmond reminded us all that it is the sovereign people of Scotland who will decide the future of the nation. He also sent advise the UK government to refrain from blocking this process and to concentrate in improving the damaged British economy.

Yesterday, Angus Robertson, pro-independene Member of the UK Parliament, launched the "Yes campaign for the independence referendum" that is due to be held at some point between 2014 and 2016. This well experienced campaign director presented the 'road map to independence' and the strategic principles on which rests.

This campaign, which is already considered the most important in the political history of Scotland, will use the most advanced IT technology and a vast team of volunteers will call at the door of every house in Scotland with the purpose of explaining three key messages. The first is that this referendum will be a very positive element for Scotland and for the nation's democratic values. The second is that independence is as necessary as beneficial for all the citizens of the country. And finally, that Scotland is determined to keep strengthenning their social and economic ties with neighboring and friendly nations to boost prosperity and to establish close ties of cooperation between all nations of the British Isles.

'Independence is in our DNA - the First Minister said -. We have the talent, resources and ingenuity. The only limitations are our imagination and our ambition'.

Jim Mather: “Un estat català seria una economia capdavantera”

2011-09-25T09:04:00.005Z

ENTREVISTA PUBLICADA AL DIARI EL PUNT AVUI DIUMENGE 25 DE SETEMBRE DE 2011

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/456693-jim-mather-un-estat-catala-seria-una-economia-capdavantera.html

El que va ser ministre d'Empresa, Energia i Turisme a Escòcia (des del 2007 i fins fa tot just quatre mesos) del Partit Nacionalista Escocès (SNP) d'Alex Salmond pensa que els estats petits “són més competitius” que els grans

Mather reclama “una altra economia ètica” per evitar bombolles especulatives com la viscuda a l'Estat espanyol

25/09/11 02:00 - BARCELONA - JORDI TORRENTS

Jim Mather Foto: ALBERT SALAMÉ.

Vam convèncer els empresaris que no podíem continuar sent subsidiaris de Londres: ens aportava resultats mediocres

Un Wallace modern.
Jim Mather (Lochwinnoch, 1947) prové del sector privat i, com diu ell mateix, “vaig arribar tard a la política, a mb 56 anys”, però ha format part d'un govern que ha fet història per haver propiciat un possible referèndum per la independència escocesa abans del 2016 gràcies a la majoria absoluta assolida el 2007. Amb mirada afable, posat aristocràtic i una fabulosa corbata de tartà, detalla com Escòcia ja era independent fa 12 segles i demana un irònic minut de silenci per a Mel Gibson (protagonista de Braveheart) al parlar de la lluita liderada per William Wallace contra els anglesos. Convidat a Barcelona pel Cercle Català de Negocis –associació d'empresaris jove i activa que reclama l'estat català–, Mather va crear la primera entitat amb el mateix ideari a Escòcia.

Ser un país petit pot representar avantatges econòmics?

Del tot. Només cal que donem un cop d'ull als 20 països més rics de l'OCDE, perquè resulta que 11, més de la meitat, són països petits. I no només això, ja que si mirem
els resultats de la seva renda per càpita, està millorant una mitjana del 20% més que als Estats Units, la Gran Bretanya o Alemanya. I en els casos d'Escòcia i de Catalunya estan en una bona posició per tal d'aprendre tot el que han fet altres països petits per tenir èxit. Però també poden aprendre de les errades, establir un full de ruta del mal camí que van prendre, per exemple, Irlanda o Islàndia en el context de la crisi. En podem aprendre i ser més forts. Estem en una molt millor posició per tal de ser més competitius. El 1945 només hi havia 74 països al món. Ara, són 196. Per què? Perquè moltes nacions han treballat amb visió, amb un propòsit. Escòcia i
Catalunya han de fer una bona feina
perquè potser hi ha vint països tancats dins la gran Xina, o la gran Índia.

Escòcia, però, avantatja Catalunya?

El que més m'enorgulleix d'Escòcia és que estem avançant en tot aquest procés sense bombes, sense bales, sense assassinats, sense guerra civil. El debat s'està accelerant, tot i que no es visqui d'una manera entusiasta per part de la Gran Bretanya. Fa quaranta anys, deien que l'única raó per ser independents era emocional. Però tal com diu un poema escocès de Hugh McDiarmid, “sempre seré allà on els extrems es toquen”. Hem obert cada vegada més la nostra ment.

Escòcia, però, està fora de l'eurozona, per la qual cosa s'ha pogut beneficiar de l'emissió de diner que la Gran Bretanya ha pogut fer. Catalunya
potser està més condicionada per la globalitat d'un Estat espanyol immers en una forta crisi?

És una qüestió interessant. El govern de la Gran Bretanya ha pogut controlar millor la tragèdia, el Banc d'Anglaterra o el sistema financer. El deute, però, era semblant a Irlanda o a l'Esta espanyol, però la possibilitat de generar diner hi
ha ajudat. La solució per a nosaltres, és que ens mantinguem tots al mateix vaixell i parlar, amb un debat intens, i en l'eurozona hi ha altres limitacions.

Si Escòcia i Catalunya fossin estats independents formarien part del gros d'economies capdavanteres?

Un estat català segur que seria una
economia capdavantera al món. Països com Luxemburg, Suïssa, Holanda, Àustria, Finlàndia, entre d'altres, ja ho són. Tenim tots els elements per ser igual de pròspers, com el talent i la tecnologia. També en tenim l'exemple per evitar
situacions de bombolles especulatives i la possibilitat de controlar la banca per evitar inflacions. Hi ha gent vinculada als mercats que només prioritza el que és bo per a ells, però necessitem un economia nova, ètica i un renaixement
dins d'un mercat global.

L'Estat espanyol els darrers anys s'ha centrat més en un sector de poc valor afegit i s'ha basat en l'especulació com l'immobiliari. Li ha fet falta, aquesta visió ètica?

A bona part de la cultura occidental hi
ha hagut aquesta manca de moral en
algun moment. N'hem pagat un preu
alt, com la inseguretat laboral, inseguretat financera o la reducció de pensions. Necessitem un altre començament després d'una època de bogeria financera
internacional. Els mercats s'han d'alinear amb l'economia real, amb societats igualitàries. Les menys igualitàries comporten haver de pagar un preu social, com més criminalitat als carrers, més suïcidis, més embarassos juvenils o
més consum de drogues. Els tres pitjors països en aquest sentit són els Estats Units, Portugal i la Gran Bretanya.
Cal més cohesió social, i seria més
fàcil amb una Catalunya independent, amb una Escòcia independent.

Els països petits, doncs, permeten que hi hagi més cohesió social i,
per tant, més bones opcions de
creixement econòmic?

Sí. A Escòcia ja hem tingut dos referèndums, però un va ser manipulat, el 1979, i el del 1997 va ser més positiu, cosa que ens va permetre reconstituir el nostre parlament propi al cap de dos anys. Tenim una llarga història. De fet, Catalunya i Escòcia són dues de les nacions més antigues del món. Sense una administració pròpia, Escòcia no ha parat de perdre població i activitat econòmica, sense creació d'empreses. El meu partit, l'Scottish National Party (SNP), té 79 anys d'història, 74 dels quals, a l'oposició. Ara, però, tenim majoria en un parlament que el Regne Unit va dissenyar precisament perquè no hi hagués majories com la nostra. I vam creure en el paper de la mediació, de la col·laboració, creant ciutadans actius a qui escoltem i que poden proposar idees. La nostra cohesió requereix alinear tothom en un objectiu comú. Vam convèncer els nostres empresaris que no podíem continuar sent una economia subsidiària de Londres, que no ens aportava més que uns resultats mediocres, quan Escòcia ha demostrat que és una marca reconeguda a tot el món i que té sectors industrials i acadèmics potents, petroli, gas i el 25% de l'energia eòlica d'Europa. Tot va començar a canviar quan vam detectar que el problema principal era Londres, ja que és on hi ha els diners pel prestigi de la City, l'accés al govern i als consumidors de més diners, els suports mediàtics i els centres neuràlgics de transports.

Quan els mercats interns no responen, els estats petits ho tenen
millor per reaccionar i potenciar
les exportacions?

Responen més ràpidament als canvis que no pas els grans estats, cert. Ser petit permet tenir més bon contacte entre empleats, empresaris i clients; una més interconnexió, i més, en una economia internacional tan globalitzada. Amb una actuació uniforme com la del Regne Unit, per exemple, no es pot transformar una economia escocesa, però amb l'augment de competències hem aconseguit reduir l'atur, la pobresa, tenir peatges gratuïts i més bons serveis mèdics.

Considera que la situació actual de dos grans estats europeus com l'espanyol i l'italià, amb la prima de risc en augment constant, es troba en perill d'acabar necessitant un rescat de la Unió Europea?

La situació és molt seriosa i encara cal un nivell més alt de col·laboració entre els membres europeus. Quan jo era al govern escocès, vam treballar amb alguns dels millors mediadors del món.
Itàlia necessita protecció, l'Estat espanyol també, com Grècia o Alemanya, i cal que la trobin de manera interconnectada, treballant conjuntament, debatent. No sé quina és la solució de cada problema, és clar, però sí que sé que la solució comportarà poder disposar de tots els protagonistes en el mateix vaixell que mantinguin converses molt serioses per tal de trobar-hi solucions.

El gal·lès Adam Price, en un estudi publicat a Harvard, detalla que països petits com Àustria, Singapur, Costa Rica o Finlàndia tenen creixements del PIB més elevats que grans estats com l'italià, l'alemany o el francès.

És la demostració que els petits són més flexibles, capaços d'adaptar-se, amb un sentit més unitari a l'hora de fer progressos. Si ha una causa comuna és més fàcil coordinar-se. Abans parlàvem que més cohesió social facilita ser més homogenis, més responsables i amb capacitat per reduir els costos de transacció.

Un bon exemple en seria Bèlgica, que tot i que fa més d'un any que està sense govern continua creixent?

És un exemple meravellós, ja que no els ha calgut ni reformes ni retallades.
La bogeria en el cas del Regne Unit és que l'economia esdevé massa una qüestió identitària.

Per tant, el problema d'Escòcia és haver d'anar a remolc del Regne Unit?

És un afer interessant d'analitzar, ja que Escòcia, durant trenta anys, ha crescut a una mitjana de l'1,8%, per sota del 2,3% de la Gran Bretanya, quan hauria de ser més proper a la realitat d'un estat com Noruega, amb creixements del 3,1%. No quadra. Durant molts anys hem actuat com una economia sotmesa a Londres, però cada vegada tenim més capacitat de decisió en negocis, gent amb talent i la possibilitat de demostrar que els petits estats podem establir bons vincles comercials amb els veïns més grans. Irlanda ho fa amb el Regne Unit, Portugal amb l'Estat espanyol, Finlàndia amb Suècia. Sempre hem anat al darrere de la Gran Bretanya, amb un resultat mediocre, però un dia vam decidir deixar de somicar. Calia una altra visió i transformar la nostra indústria i l'economia, uns canvis que vam poder començar a fer amb el canvi de govern. Necessitem tenir el poder per competir, ja que la tragèdia d'un país és quan ha d'exportar gent.

En el cas de Catalunya, 180.000 catalans treballen fora. És una inversió, sovint, sense retorn.

Sovint perdem el talent de gent que se'n va i no torna. A Escòcia, vam decidir aplicar la teoria de les limitacions, basada en la idea que tota organització té almenys una limitació en la capacitat d'assolir la seva meta. Vam fer molta pedagogia, parlant amb la gent d'arreu del país perquè hi digués la seva, per detectar els problemes i dibuixar-ne la cartografia. Després, vam aplicar la disciplina necessària per enfrontar-nos al problema central, que no era sinó el fet d'estar condicionats a Londres, com he comentat abans. Un estudi fins i tot va revelar que Escòcia era una de les marques més reconegudes arreu del món gràcies al whisky, el golf o les faldilles, un aspecte que reiterava el nostre potencial.

Escòcia celebrarà un nou referèndum abans del 2015?

Probablement. El 2015 s'acaba el Parlament actual, i després d'aquests anys al govern, la gent ja veu que som competents. Hem anat guanyant competències, però crec que podem demostrar ser-ho més en temps difícils. Crec que hem convençut molta més gent perquè vulguin la independència gràcies a qüestions econòmiques com la feina o les inversions. Anem pas a pas. En les eleccions del 2007, l'SNP vam obtenir 47 escons, un més que el Partit Laborista. Vam poder governar amb minoria, però amb les eleccions d'aquest 2011 ja l'hem aconseguit convertir en una majoria amb 69 escons. Jo mateix m'he dedicat a treballar per la viabilitat econòmica escocesa, convencent els empresaris que la independència és un bon negoci.

The former Scottish minister Jim Mather will explain in Barcelona why "small" means "more" in the wealth of nations

2011-09-18T23:38:00.010Z

The Cercle Català de Negocis (www.ccncat.cat - The Catalan Business Circle) has organised for next Wednesday 21 September, at seven pm, a talk with Jim Mather, former Minister for Enterprise, Energy and Tourism of the Scottish government. Mather will present a paper on why nations such as Scotland need the independence in order to release the full economic potential in these financially difficult times.

The lecture will take place in the Aula Magna of the Faculty of Economics, University of Barcelona (Diagonal, 690).

The conference will be opened by the General Secretary of the Catalan Business Circle, Mr Joan Canadell. Ms Elisenda Paluzie, Dean of the Faculty of Economics and Professor of Economic Theory at the University of Barcelona, will chair the Q&A session.

Xavier Solano, former Head of the Delegation of the Government of Catalonia in London, will put into context the Scottish political reality from a Catalan perspectice.

In addition, Mather will participate in a press conference in the Catalan Parliament and in a breakfast with members of the Catalan business association FemCat (www.femcat.cat).

Immigració i prosperitat (English translation below)

2011-08-01T08:25:00.009Z

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/439509-immigracio-i-prosperitat.html

ARTICLE PUBLICAT AL DIARIA EL PUNT AVUI DILLUNS 01/08/11 02:00 - XAVIER SOLANO

És vital que les decisions sobre aquest tema no les prenguin per nosaltres

Segons dades de l'Idescat, Catalunya ha passat de tenir 280.167 estrangers amb certificat de registre o de residència en vigor, l'any 2001, a tenir-ne 1.061.079 el 2009. És a dir, hem passat del 4,4% d'estrangers sobre el total de població al 13,9% en només 8 anys.

Aquest no és un article en contra de ningú. Jo mateix fa molts anys que sóc un immigrant que resideix a l'estranger. Aquest article, però, pretén evidenciar una gran mancança del nostre autogovern. Tot i que el 23% d'estrangers que resideixen a Espanya ho fan a Catalunya, el nostre Parlament no té ni veu ni vot a l'hora de debatre o legislar sobre immigració. Per tant, no pot decidir temes tan cabdals com ara la quantitat, l'origen o el perfil dels nouvinguts que ens podem permetre com a país, ni sobre els recursos que hauríem de destinar per tal de garantir una qualitat de vida digna per a tots plegats.

Ara fa poc, un diplomàtic neozelandès a Londres m'explicava que el seu país, tot i tenir una densitat de població de 16 habitants per quilòmetre quadrat, només permetia l'entrada a 45,000 nouvinguts per any. Em comentava que aquest era el contingent de persones, seleccionades sobre la base de qualificacions professionals, que l'economia d'aquest país necessitava i que, com a govern, podien acceptar per garantir nivells de vida i d'integració adequats per als nouvinguts. Aquesta manera de fer explica perquè Nova Zelanda és el tercer estat del món en desenvolupament humà, segons les Nacions Unides.

Quan el diplomàtic va preguntar-me quina era la situació a Catalunya, li vaig comentar que, tot i tenir una densitat de població quinze vegades superior a la neozelandesa, Catalunya havia absorbit contingents de nouvinguts que, en ocasions, havien sobrepassat els 200.000. També li vaig explicar que, malauradament, el nostre Parlament no tenia cap competència ni a l'hora de determinar la quantia ni el perfil professional dels nouvinguts. Per acabar-ho d'adobar, li vaig aclarir que els catalans tampoc teníem un sistema de finançament que ens permetés disposar dels recursos necessaris per garantir nivells de vida de qualitat. En vista d'aquest panorama, la seva resposta va ser contundent: aquesta situació és potencialment suïcida i us pot provocar problemes importants de cohesió social que, si es produeixen, seran difícils de resoldre.

Si Catalunya fos un estat, seria el 38è país amb un percentatge més alt d'immigrants del món, per davant de països com Alemanya, Països Baixos, França o el Regne Unit. Ara bé, Catalunya és el 25è país en termes de PIB per càpita i, per tant, la situació actual no hauria de suposar cap repte impossible. Tanmateix, el que sí cal tenir present és que Catalunya continuarà rebent onades migratòries i que qui ara decideix sobre els contingents i els perfils dels nouvinguts al nostre país són persones que miren exclusivament pels interessos d'Espanya, que, per cert, es troba en una situació ben diferent de la nostra.

És vital, per tant, que les decisions sobre aquest tema no les prenguin per nosaltres. Si volem una Catalunya cohesionada, desenvolupada, amb qualitat de vida i una economia competitiva, cal que puguem regular sobre aquesta qüestió com ho fan tots els estats del món i algunes nacions sense estat propi com ara el Quebec. La Catalunya d'abans i la d'ara són producte de l'esforç dels nadius, però també dels nouvinguts. Tots som catalans. I és així com ha de continuar sent. Però és inadmissible i perillós que la Generalitat no pugui decidir sobre quin model necessitem i ens podem permetre.

Immigration and prosperity (automatic translation)

ARTICLE PUBLISHED IN EL PUNT AVUI NEWSPAPER ON MONDAY 01/08/11 02:00 - XAVIER SOLANO

According to the Statistical Institute of Catalonia (IDESCAT), Catalonia has gone from 280,167 foreigners with registration or residence certificate in 2001 to 1,061,079 in 2009. In other words, the percentage of foreign citizens over the total population in Catalonia has increased from 4.4% to 13.9% in just 8 years.
This is not an article against anyone. I have been, and I still am, an immigrant living and working abroad. This article, however, seeks to highlight an important deficit in our selfgovernment system. Although 23% of foreigners living in Spain do so in Catalonia, the Parliament has neither voice nor vote when debating or legislating on immigration. Therefore Catalonia cannot decide on key issues such as quantity, origin or profile of the newcomers that we, as a country, can afford or the resources that we believe should be allocated to ensure quality standards of life for all together.
Not so long ago, a New Zealand diplomat in London told me that his country, despite having a population density of 16 inhabitants per square kilometer, only allowed 45,000 new newcomers per year. He commented that this was the contingent of people selected on the basis of professional qualifications that his country's economy needed and that they, as the government, could accept to ensure standards of living and integration suitable for them. This sort of practice explains why New Zealand is the third country in the world in human development according to the United Nations.

When the diplomat asked me what the situation in Catalonia was, I mentioned that, despite having a population density fifteen times higher than New Zealand, Catalonia had absorbed contingents of newcomers that at some points exceeded 200,000. I also explained that, unfortunately, our Parliament had no powers when determining the amount or professional profile of the newcomers. To make things worse, I also explained that Catalans did not have a funding system in place that would enable us to allocate the necessary resources to ensure quality living standards. In the view of this situation, his response was blunt: this situation is potentially suicidal and can cause major social cohesion problems that, if they occur, will be difficult to resolve.
If Catalonia was a sovereign state, we would be the 38th country with the highest percentage of immigrants in the world, ahead of countries like Germany, Netherlands, France and the United Kingdom. However, Catalonia would be the 25th country in terms of GDP per capita and, therefore, the current situation should not pose any impossible challenge. However, what we must remember is that Catalonia will continue to receive waves of immigration and who now decides on quotas and profiles of newcomers to our country are people who only look after the interests of Spain, which, incidentally, finds itself in a situation very different to ours.

Therefore, it is vital to avoid a system in which other people is taking these important decisions for us. If we want a cohesive and developed Catalonia with quality of life and a competitive economy, we need to regulate this issue as all the states do (and some nations within larger states such as Quebec). Catalonia has been built with the hard work of both natives and newcomers. We are all Catalans. And this is how it should remain. But it is dangerous and unacceptable that our government is kept aside when deciding which immigration model we need and can afford.

ESKERRIK ASKO ANGEL!!

2011-07-31T11:59:00.005Z

Ex-Lehendakari Ibarretxe amb un exemplar del meu llibre "El mirall escocès". Sens dubte, tot un honor per mi.

Former President of the Basque Country, Mr Juan José Ibarretxe, with a copy of my book "El mirall escocès" (The Scottish mirror). Needless to say, it is a great honour for me.

Les delegacions i la crisi (English translation below)

2011-07-19T15:43:00.011+01:00

Article publicat al diari AVUI, dimarts 19 de juliol de 2011

http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/435933-les-delegacions-i-la-crisi.html

19/07/11 02:00 - XAVIER SOLANO. exdelegat del govern al regne unit

salvador anton

“Durant una trobada amb un fons d'inversió britànic, els seus directius em confessaven que mai havien considerat invertir a Catalunya abans de parlar amb la delegació”

Tots els estats del món i molts països sense estat propi tenen oficines de representació a l'exterior. Per alguna cosa deu ser. Catalunya

ha restat amagada al món durant segles. Ha calgut esperar fins al 2008 per veure com l'aleshores vicepresident del govern, el Sr. Josep-Lluís Carod-Rovira, tirava pel dret i obria les delegacions del govern en punts estratègics del planeta.

He viscut l'experiència des de dins i no ha estat gens fàcil. D'una banda, hem patit una pressió mediàtica com pocs. D'altra banda, tot i el bon tracte rebut de les ambaixades espanyoles, l'Estat encara nega l'estatus diplomàtic als representants catalans. Una actitud que contrasta amb la del Canadà, que sí que concedeix aquest estatus als representants del Quebec, i la de Bèlgica, que fa el mateix amb els flamencs i valons. I per acabar-ho d'adobar, alguns partits al nostre parlament han qüestionat i criticat la nostra existència des del primer dia. És a dir, tot i representar el govern d'una de les nacions més antigues d'Europa, vam haver de començar de zero i gairebé sols. Ara bé, s'ha fet i es continua fent una feina excepcional. Un polític britànic em confessava que només en tres anys havíem aconseguit nivells d'influència similars als d'un estat petit europeu. I és que, a diferència de moltes representacions, les delegacions catalanes van a totes. Durant els tres anys com a delegat a Londres, la delegació mai va tenir un no per resposta. Es van obrir portes a multinacionals i també a microempreses; es va contactar amb ambaixades importants i, alhora, governs regionals i en vies de desenvolupament; ens vam reunir amb primers ministres, però també amb regidors. És així com es construeix una relació diplomàtica. Parlant amb tothom, creant lligams i identificant sinergies per poder promoure els interessos de Catalunya al millor possible.

Tanmateix, estem traient el màxim profit de les delegacions? Crec que no. Encara cal fer passes importants. Si es vol fer la feina ben feta, cal tenir un departament d'afers exteriors propi, com té tothom, i especialment en temps de crisi. Si volem fer una promoció econòmica com cal, si volem atreure inversions estrangeres o cooperar amb altres governs, si volem aprendre de les iniciatives que han millorat el nivell de vida de ciutadans a d'altres països i continuar creant una marca de prestigi per Catalunya, cal tenir professionals i recursos suficients.

Per posar un exemple, si dobléssim la representació actual de la Generalitat a Londres encara no arribaríem ni al 10% dels aproximadament 300 treballadors que té l'ambaixada espanyola. I no oblidem que Catalunya representa el 16% de la població de l'Estat, el 19% del seu PIB i el 27% de les exportacions. És a dir, que encara ens quedaríem curts. El govern del Quebec, per exemple, té més de 40 professionals a Londres i l'any que ve celebren el 50è aniversari de la

seva delegació al Regne Unit. Tot un exemple de constància, eficiència i desacomplexament.

Dotar de més personal i recursos les delegacions és una inversió necessària. Durant una trobada amb un fons d'inversió britànic, els seus directius em confessaven que mai havien considerat invertir a Catalunya abans de parlar amb la delegació. Aquest fons, però, ja feia temps que invertia a Madrid. I és que en aquest món globalitzat, si no tenim veu a l'exterior, la inversió se'n va a un altre lloc. Si volem sortir de la crisi i encetar el camí per esdevenir un dels millors països d'Europa, cal que decidim sobre els assumptes propis dins i fora de les nostres fronteres. I no ens enganyem, només les delegacions tenen Catalunya com a única prioritat. Esmolem la falç i segur que recollim molt més blat del que ens pensem.

DELEGATIONS AND THE CRISIS (AUTOMATIC ENGLISH TRANSLATION)

Article published in the newspaper AVUI on Tuesday, 19th July 2011

HTTP://WWW.AVUI.CAT/NOTICIA/ARTICLE/7-VISTA/8-ARTICLES/435933-LES-DELEGACIONS-I-LA-CRISI.HTML

All states and many countries in the world without a state itself have representative offices abroad. There must be a reason for that. Catalonia has remained hidden to the world for centuries. We had to wait until 2008 to see how the then Vice-President of the Catalan Government, Mr.Josep-Lluis Carod-Rovira, made the decisive step to set up representative offices in strategic locations around the world.

I lived the experience from within and I can say it was not easy. First, we suffered a considerable pressure from the media. Moreover, despite the good treatment received by the embassies of Spain, the state still refuses to grant diplomatic status to the Catalan representatives. This attitude contrasts with that of Canada, which grants this status to the representatives of Quebec and of Belgium, which does the same with Flemish and Walloons. And to make matters worse, some parties in our parliament decided to questioned and criticised our existence from day one. That is, while representing the government of one of the oldest nations in Europe, we had to start from scratch and almost on our own.

However, the delegations have done and continue to do an exceptional job. A British politician admitted to me that only in three years Catalonia had achieved similar levels of influence than of a small European state. And, unlike many representatives offices, the Catalan government delegations go all out. During my three years in London as the head of the delegation, our office never gave a 'no' for an answer. We helped multinationals as well as small companies, we contacted important embassies as well as regional governments, We met with first ministers, but also with councillors. This is what building a diplomatic relationship means. Talking to everyone, establishing links and identifying synergies to promote the interests of Catalonia in the best possible way.

However, are we making the most of the delegations? I do not think so. We still need to make some important steps. If you want to do a good job you must have a department for foreign affairs itself, as everyone does, especially in times of crisis. If we want a proper promotion of the Catalan economy, if we want to attract foreign investment and cooperate with other governments, if we want to learn as much as possible of successful initiatives that have improved the living standards of citizens of other countries and continue to create a prestigious brand for Catalonia, for all these reasons, we must have adequate economic and human resources.

For example, if we doubled the number of staff allocated in the representation of the Catalan government in London, we would not even reach 10% of the approximately 300 employees in the Spanish embassy.And do not forget that Catalonia represents 16% of the population of the state, 19% of its GDP and 27% of the Spanish exports. The government of Quebec, for example, has over 40 professionals in London and next year is celebrating the 50th anniversary of its delegation to the United Kingdom. What an example of consistency and efficiency.

Providing more staff and resources for the delegations is a necessary investment for Catalonia. During a meeting with a British investment fund, their managers confessed that they had never considered investing in Catalonia before meeting the delegation. This fund, however, had been investing in Madrid for a long time. The fact is that in this globalized world if you are not out there seeking for investments, these go elsewhere. If we want to overcome the crisis and begin the path to become one of the best countries in Europe, we must have the power to decide on our own affairs within and outside our borders. And make no mistake, the delegations are the only ones that have Catalonia as their only priority. Sharpen the sickle and I am sure we will be collecting more wheat than we think.

Escòcia: Molt més que un referèndum (English translation below)

2011-07-07T02:11:00.009+01:00

Article publicat a l'AVUI dissabte, 2 de juliol de 2011

http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/430127-escocia-molt-mes-que-unnreferendum.html

Amb la recent victòria electoral per majoria absoluta del Partit Nacional Escocès (SNP) a les eleccions escoceses, la pregunta ja no és si hi haurà o no un referèndum per la independència sinó quan es farà. Sens dubte serà un procés interessant i fóra bo que els catalans en féssim un seguiment exhaustiu. Especialment ara que el 43% de la nostra població ja es decanta per la independència. Cal, doncs, extreure'n lliçons per quan arribi el moment. És per això que cal prendre nota dels arguments a favor i en contra, de les actituds dels governs democràtics d'Escòcia i del Regne Unit i de les reaccions de la societat, l'empresariat, la UE i la comunitat internacional.

Escòcia i el Regne Unit enceten un procés democràtic exemplar en què seran aquells que paguen els impostos els encarregats de decidir qui ha de gestionar els recursos del país i quin ha de ser l'encaix d'Escòcia en aquest món tan interdependent. Escòcia, però, és molt més que un referèndum. És un país que ha aconseguit una base sòlida a partir de la qual l'SNP ha pogut crear il·lusió. Són molts els exemples de tot el que el govern del primer ministre Salmond ha aconseguit en temps de crisi: universitat gratuïta per als estudiants, davant els 10.000 euros que pagaran els estudiants a Anglaterra; reducció del nombre d'alumnes per classe a les escoles, zero acomiadaments obligatoris en el sector públic, atenció a la gent gran gratuïta, incloent-hi l'atenció a domicili; congelació dels impostos locals durant més de quatre anys, prescripcions mèdiques de franc, eliminació dels peatges, manteniment de la taxa d'atur per sota del 7%, i un llarg etc.

L'SNP està decidit a guanyar aquest referèndum, i el senyor Salmond sap perfectament que això només es podrà aconseguir si el govern continua demostrant que pot gestionar el país millor que ningú. Òbviament, això no és pas una tasca fàcil, i és per aquesta raó que Salmond sempre ha tingut molt clar que cal promoure la meritocràcia tant a nivell de govern i de parlament com de partit. Sap que només tenint els millors podrà crear les polítiques adients i, sobretot, podrà identificar les fórmules convenients per finançar-les i fer-les possible.

Tanmateix, a Escòcia no tot són flors i violes. El sistema de finançament del seu govern no té poders ni per emetre bons ni per endeutar-se, i el seu pressupost encara depèn completament de Londres, que cada any que passa li estén un xec més petit. Ara bé, és un país que utilitza tots els recursos per fer polítiques que amplien de manera progressiva el benestar de la seva població i promouen la competitivitat de la seva economia per aconseguir fer d'Escòcia un país més pròsper.

Potser un dels exemples més sorprenents d'estalvi de recursos el trobem en la mateixa estructura de l'administració pública. Escòcia, amb més de cinc milions d'habitants, només té 32 ajuntaments, un govern i un parlament. Lluny de la situació a Catalunya, amb 945 ajuntaments, 41 consells comarcals, 4 diputacions, un parlament i un govern. I ja veurem què passa amb les vegueries. D'altra banda, Catalunya té un sector privat que funciona de manera extraordinària, però cal aprendre de les experiències reeixides en altres països per aconseguir minimitzar la despesa, ampliar l'estat del benestar i ajudar el sector privat a prosperar i competir internacionalment. Aquesta nova Escòcia està fent passos de gegant, i el secret és ben senzill: meritocràcia, transparència, sentit comú i responsabilitat (qui la fa la paga). La resta ve sola. No sembla tan difícil, oi?

AUTOMATIC ENGLISH TRANSLATION

SCOTLAND: MUCH MORE THAN A REFERENDUM

Article published in the AVUI newspaper on Saturday, 2 July 2011

http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/430127-escocia-molt-mes-que-unnreferendum.html

With the recent election victory, by an absolute majority, of the Scottish National Party (SNP) in the Scottish elections, the question is not whether or not there will be a referendum on independence but when. Certainly it will be an interesting process and would be good for Catalans to pay attention to the coming developments. Especially now that 43% of our population is choosing independence as the best way forward. We therefore need to learn lessons for when the time comes. That is why we must make sure we take notes of the arguments for and against independence, the attitudes of the democratic governments of Scotland and the United Kingdom and the reactions of society, business community, the EU and the international community.
Scotland and the United Kingdom have started a democratic process that will leave to those who pay taxes the decision of who should manage the country's resources and what should be the role of Scotland in this interdependent world. Scotland, however, is much more than a referendum. It is a country that has achieved a solid base from which the SNP has been able to create illusion. There are many examples of what the government of the First Minister Salmond has achieved in times of crisis: free university for students, compared with 10,000 EUR paid by students in England, reducing the class sizes in schools zero compulsory redundancies in the public sector, free care for the elderly, including home care; freezing of Council Tax over four years, free prescription charges, elimination of the tolls, keeping the unemployment rate below 7%, and so on.
The SNP is determined to win this referendum, and Mr Salmond knows that this can only be achieved if the government continues to demonstrate it can manage the country better than anyone. Obviously, this is not an easy task, and for this reason that Salmond has always been very clear that we must promote meritocracy in government, parliament and party. He knows that only having the best people in place the SNP government can design and implement the appropriate policies and, especially, can identify appropriate ways to fund them and make them possible.
However, in Scotland not everything is rosy. The funding system of Scotland does not allow its government to issue bonds or to borrow, and its budget still depends entirely on London, which each year it extends a smaller check. However, it is a country that uses all the resources to policies that expand gradually the welfare of their people and promote the competitiveness of its economy to achieve a more prosperous Scotland.
Perhaps one of the most striking examples of saving resources is found in its own administrative structure. Scotland, with over five million inhabitants, only has 32 municipalities, one government and one parliament. Far from the situation in Catalonia, with 945 councils, 41 district councils, 4 provinces, 1 parliament and 1 government. And we will see what happens with the "vegueries". Catalonia has a private sector that works extraordinarily well , but we need to learn from successful practices in other countries to minimize spending, expand the welfare state and help the private sector to flourish and compete internationally in even better conditions. The new Scotland is making leaps and bounds, and the secret is simple: meritocracy, transparency, common sense and accountability (whoever is responsible, has to face the music). The rest comes alone. It does not sound so difficult, does it?

Entrevista al diari ´The Scotsman´ (6 de juny de 2011)

2011-07-05T23:13:00.005+01:00

Aquí teniu l'entrevista que el Sr David Maddox, corresponsal polític del diari The Scotsman al Parlament de Westminter, em va fer el juny de 2011.

http://news.scotsman.com/news/Homage-from-Catalonia-diplomat-urges.6780169.jp

Homage from Catalonia: diplomat urges Scots to call for independence

Published Date: 06 June 2011
By DAVID MADDOX
POLITICAL CORRESPONDENT
CATALAN'S former de facto ambassador in London has called for his nation and Scotland to work together in a new alliance to push for independence in both countries.
Xavier Solano i Bello, who stepped down from the role last month to write a book on politics, believes that both his country and Scotland are being held back and independence is within their grasp.

In an interview with The Scotsman, he describes First Minister Alex Salmond as "inspirational" and one of Europe's "most influential politicians".

Although a relatively recent convert to the idea of full independence for Catalonia, he believes that the historic victory last month for the SNP in Holyrood coupled with a victory for pro-independence parties recently in the Catalan parliament means that the map of Europe can now be redrawn.

"I really think that both Catalonia and Scotland can not be held back any more; they can no longer afford to depend on others," he said.

"That is why more and more people can see independence as the best way forward. I want the best education for my children, I want the best health and I want the best services.

"I am convinced that both Scotland and Catalonia can become independent."

He argues that the future of the two nations is as independent entities within the European Union as members of the Euro.

And he claims that the interests of both Scotland and Catalonia are not served well by being part of larger states which have other priorities.

"In my old job I was trying to put forward proposals to international firms to come to Catalonia; it was very difficult for me to offer the same terms as an independent state.

"Basically, because we were not able to offer income tax or corporation tax reductions in the same way an independent state can do."

He added: "Madrid is promoting the interests of all of Spain with very different needs in different parts of the country."

Before becoming head of the Catalan Delegation - effectively the region's embassy - in London for three years, Mr Solano i Bello worked in Holyrood for six years, first for former Scottish Labour leader Wendy Alexander and later for Nicola Sturgeon after she became deputy leader.

He envisages nations within larger states such as Scotland and Catalonia working together to win independence together as well as co-operating on economic interests.

"Scotland and Catalonia are not an old alliance, but they are a strong alliance," he said. "The reason the alliance is strong is that we share the same interests and we work together for the same goal.
He reflects on 300 years of an "oppression" in which the Catalans refused to allow their language to die even when it was banned after defeat in the 1700s to the French and Castillians and then later by dictators such as General Franco where the only place a Catalan flag could fly was in the Nou Camp when Barcelona played. Despite all this, the language is spoken and understood by 7.5 million people in Catalonia, even though the Spanish government has blocked its official recognition by the EU. "We are a stubborn nation and we will not easily give up our identity or our language."

But he thinks a sense of national identity is also something much deeper. "I agree very much with the writer Enric Vila that a national sense of style is very important. What a Scotsman considers to be a beautiful woman is different from the English and the same is true of Catalans and Spanish. Actually, the Catalan sense is closer to Provence in France. These things are built up over centuries."

As someone who worked for the SNP, he was delighted to see their historic victory last month and sees a new alliance of nations with similar goals, not least a desire for self-rule as well as economic growth in areas such as life sciences. "Scotland and Catalonia are not an old alliance but they are now a strong alliance. The reason the alliance is strong is that we share the same interests and we work together for the same goal."

He adds: "I am convinced both Scotland and Catalonia will become independent, but I think that independence is not the target. The target is to provide our citizens with the best standards of life. So if the system in which Barcelona finds itself doesn't work, then alternatives have to be considered. So, I really think that both Catalonia and Scotland cannot be held back any more, they can no longer afford to depend on others. That is why more and more people can see independence as the best way forward. I want the best education for my children, I want the best health and I want the best services."

Solano i Bello has been in Britain for almost a decade, having originally arrived in Scotland to work for former Labour leader Wendy Alexander. He went on to work for the Labour/Lib Dem Scottish Executive before switching to assisting Nicola Sturgeon when she became leader of the SNP in Holyrood and deputy to Alex Salmond.

Open for business

2011-07-05T19:26:00.004+01:00

Tres anys i escaig després del darrer post (Oda als anglesos. 2 de març de 2008) torno a obrir aquesta modesta finestra de pensament.

L'experiència de representar el Govern de Catalunya al Regne Unit ha estat apassionant i absorbidora. Ha estat un període que reclamava mantenir les meves opinions a un àmbit més privat. Ara, però, torno a obrir amb molta il·lusió aquest modest bloc.

Espero que us agradi i que hi contribuïu amb els vostres comentaris i opinions.

Moltes gràcies

Xavier

ODA ALS ANGLESOS

2008-03-02T12:46:00.007Z

Article de Xavier Solano publicat al diari AVUI, divendres 29 de febrer de 2008

Una gran diferència entre Catalunya i Escòcia és que Espanya no és el Regne Unit. Entre altres raons, això és així perquè els anglesos mai van renunciar a la seva nacionalitat per esdevenir britànics. És a dir, no van fer com els castellans, que van esquarterar la seva nació, Castella, per esdevenir regions espanyoles. I en aquest sentit, conservar la seva identitat, als anglesos, els ha permès mantenir una relació saludable amb els seus veïns d'Estat. Per aquest motiu, la proposta independentista escocesa no aixeca reaccions viscerals entre els anglesos. I és que una Escòcia independent podria fragmentar el Regne Unit, però no pas la seva nació, Anglaterra. A la Península la reacció és molt diferent.

Observem altres exemples. El primer ministre britànic, el senyor Gordon Brown, és escocès. Els anglesos ho accepten amb naturalitat. El prestigiós diari anglès Financial Times no posa pegues a reconèixer la viabilitat econòmica d'una Escòcia independent. La segona revista política d'Anglaterra, Spectator, nomena Parlamentari de l'Any 2007 l'independentista i primer ministre escocès Alex Salmond. Fins i tot el canal de televisió Channel 4 acaba de designar el líder escocès com "el tercer polític més influent de la dècada al Regne Unit", i el situa davant de Tony Blair!

Finalment, ha estat un ministre anglès qui ha intentat convèncer la UE de reconèixer l'Estat kosovar. No ha pogut ser i l'oposició espanyola ha estat decisiva. Ara fa 70 anys l'anglès George Orwell va publicar Homenatge a Catalunya. Potser ara ens toca tornar els honors als anglesos.

BERWICK

2008-02-20T19:29:00.003Z

Article de Xavier Solano publicat dilluns, 18 de febrer de 2008 al diari AVUI.

El 78% dels veïns de Berwick, primera població anglesa quan hom surt d'Escòcia, voldrien que el poble esdevingués part d'Escòcia. Una de les possibles raons seria que Berwick ja ha canviat de país 13 vegades. Una altra tindria més a veure amb l'estatus únic de la vila, que "pertany al Regne d'Anglaterra" però sense "ser-ne part". Per cert, un estatus que ha ocasionat curiositats, com ara que Berwick havia de constar expressa i separadament en les proclames reials, com per exemple la declaració de guerra entre el Regne Unit i Rússia de l'any 1853. El problema vingué quan els governants es van descuidar d'esmentar el poblet al Tractat de Pau. Òbviament, això implicava que Berwick continuava oficialment, i en solitari, la guerra contra Rússia. Sortosament, l'any 1966 les autoritats soviètiques i les de Berwick van poder signar un nou tractat de pau. Aquell dia l'alcalde va dir: "Si us plau, diguin a la gent de Rússia que ara ja poden dormir tranquils".

Anècdotes a part, la veritable raó de per què els ciutadans de Berwick volen esdevenir escocesos ens la dóna la regidora Isabel Hunter: "Hem d'intentar aconseguir els mateixos avantatges que els escocesos. La meva mare, de 90 anys, que viu a Berwick, ha de pagar per l'atenció que rep. Això és gratuït a Escòcia. A més, pago milers de lliures per la universitat de la meva filla mentre que els escocesos no en paguen ni una" .

La conclusió és senzilla. A poc a poc, l'Escòcia del govern independentista de l'SNP s'està consolidant com un model a seguir, fins i tot pels anglesos. I això és, sens dubte, un bon senyal.

A NATION

2008-02-13T16:19:00.004Z

Xavier Solano - Publicat al diari AVUI - dilluns 11 de febrer del 2008

Ara fa poc llegia a un dels blocs del ministeri d'Afers Exteriors britànic que per a l'ambaixadora britànica al Líban havia estat un plaer organitzar una recepció amb motiu del Dia Nacional d'Escòcia. L'ambaixadora va tenir la gentilesa d'oferir al seu centenar de convidats una vetllada tradicional escocesa, amb balls típics inclosos.

Sobta, oi?, que ambaixadors britànics celebrin la diada nacional escocesa com a pròpia? Doncs potser el govern britànic encara us sorprendrà més si recordem allò que l'any 2004 el ministre d'Afers Europeus, Denis MacShane, va dir a la Universitat d'Oxford que Escòcia i [no s'ho perdin] Catalunya són nacions dins d'Estats (discurs).

Impacta veure com allò que costa tant d'assumir per alguns és plenament acceptat, de manera natural, per d'altres. I és que el Regne Unit és un Estat que treu les seves pròpies conclusions. I no s'equivoquin, saben de què parlen. Catalunya no els és un país estrany. Això ho demostren els dossiers sobre Catalunya que el govern va fer públics el 2006, els estudis realitzats pels ministeris de Salut, Indústria i Interior que analitzaven iniciatives catalanes, o els gairebé 300 resultats de la cerca del mot Catalonia a la pàgina web del Parlament de Westminster.

L'Estat britànic ha estudiat Catalunya de dalt a baix. Des de l'autogovern fins a iniciatives sanitàries, des de l'economia fins a les mesures d'estalvi energètic del RACC. El Regne Unit és un Estat que ens mira sense prejudicis i no és pas l'únic. És per això que Catalunya ha de continuar mirant cap enfora, perquè és allí on es juga una part cabdal del nostre futur.

JAUME I: VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA!

2008-02-02T21:16:00.000Z

“Vergonya, cavallers, vergonya!” va ser –diuen– el crit de Jaume I quan, a la batalla de Portopí, el Conqueridor va voler avançar i va veure que ningú no gosava fer ni un pas: un crit exigint dignitat. La revista 'El Temps' ha estat molt encertat a l'hora de recuperar aquest crit tan necessari 8 segles després.

Comença l'any 800 del naixement del qui és un dels nostres més grans herois nacionals. El seu equivalent a Escòcia, el Rei Bruce (1274 - 1329) és celebrat, estudiat i estimat pels escocesos. Fem-nos dignes del nostre Rei Jaume i del que va simbolitzar pel nostre país. És, juntament amb la llengua, l'element que més ens uneix als catalans, valencians i ciutadans de les Illes. Aprofundim, doncs, en allò que ens uneix tot estrenyent lligams lingüístics, culturals, econòmics, socials i polítics. Tornem a recordar que en el passat tots vam anar plegats. Estic segur que en aquest sentit el futur no serà tan diferent. La viabilitat d'un projecte comú és evident, i més en l'Europa unida del segle XXI. Ara més que mai, cal tornar a recordar el crit del nostre Rei Jaume: Vergonya, cavallers, vergonya!

FRAGMENT DEL 'LLIBRE DELS FEITS'

65. E en tant uench en Jacpert de Barbera, e dix a don Nuno que anas enant. E dix el Faray ho⁵⁵⁷. E dixem nos: Pus en Jaçpert hi ua, irey yo. E con uos, dis don Nuno, iaus ha hom fet leo aqui darmes? ben porets ueer que tam bo ho meylor ne trobarets con uos. E enans que en Jaçpert fos ab aquels ·LXX· cauallers, los moros escridaren se, e anaren gitan peres, en faeren se ·I· poch a enant. E la senyera de don Nuno e aquels qui eren ab ela giraren la testa. E aytal faen bel semblant deualaren be ·I· git de pedra punyal⁵⁵⁸ contra nos, e alguns cridaren: Vergonya⁵⁵⁹. E els serrains nols seguiren: e aquests nostres aturaren se, e en tant uench la senyera e la maynada nostra ab ·C· cauallers be que la guardauen o pus. E dixeren: Ueus aqui la senyera del Rey. E nos deualam pel pug en jos, e mesclam nos ab la mota de la senyera. E pujam lessus tot en V⁵⁶⁰ E els sarrains fugiren, e trobam be ·II· milia de sarrahins que anauen denant nos a peu, e fugien, e noy podiem aconseguir, tant era vjat lo nostre caual ni jo nils altres cauallers. E quan fo la batayla uençuda, e fom sus, acostas a nos don Nuno, e dix: Bon dia es uengut a uos e a nos que tot es nostre pus aquesta batayla hauets uençuda

LA HISTORIA: PUNT DE PARTIDA

2008-01-21T15:10:00.000Z

La Cabinet Secretary (màxim rang entre els ministres del govern escocès) d'Educació, la Sra. Fiona Hyslop, ha escrit un article al diari The Scotsman on destaca els resultats d'una enquesta feta a 3.000 alumnes escocesos de 16 anys: la majoria només coneix els tòpics històrics en comptes de la veritable història del seu país. Per posar un exemple, el 37% creu que Escòcia forma part del Regne Unit perquè els anglesos la van conquerir. Només el 24% sap la resposta correcte, és a dir, que el Parlament escocès va votar la Unió política amb Anglaterra. La ministra independentista escocesa que, per cert, ha nascut i ha estat educada a Anglaterra, ja ha dit que això no pot ser. Que per mirar el futur, també cal saber el passat (el de debò). Per tant, ja ha dit que aquest govern aprofitara la reforma del currículum escolar per a garantir una millor educació d' història per als nens i nenes escocesos.

Es interessant veure com el govern escocès treballa al 120% en el front educatiu tot i ser el 5 sistema educatiu amb millors resultats de l'OECD (PISA 2006). L'objectiu: superar Finlàndia, l'actual numero 1. (trobareu dades comparatives entre Catalunya i Escòcia a sota). Això però, és pal d'un altre paller.

Tornem a l'article de la ministra de l'SNP sobre el desconeixement de la història pròpia. Ara fa pocs dies comentava a uns col·legues catalans a Edimburg que a casa nostra hi ha molta desconeixença de la història pròpia i que, a més, els nivells de confusió son impactants.

Quan sorgeix Catalunya oficialment? Amb Guifre el Pilós? però ell no era el comte de Barcelona? I la Corona d' Aragó no va ser una Unió entre el Regne d' Aragó i el comtat de Barcelona? Així doncs, oficialment, quan sorgeix Catalunya? Catalunya era independent abans del 1714? però no era part de la confederació de la Corona d' Aragó? llavors potser era sobirana, però independent? I el País Valencià? ha estat Catalunya algun cop? I el Regne de Mallorca?, etc.

La ministra d'educació escocesa veu molt clar que a Escòcia la història ha de jugar un paper clau en el sistema educatiu. Tothom té dret a saber d'on ve i a més a tenir prous coneixements per a desfer els tòpics falsos (que tot i ser més agradables, no deixen de ser falsedats). Jo hi estic totalment d'acord. Només quan coneguem la nostra història veritable, l'allunyada dels tòpics, la de debò, només llavors potser ens començarem a coneixer millor a nosaltres mateixos i serà mes fàcil veure cap a on hauríem d'anar.

Dades comparatives entre la mitjana de l'OECD, Catalunya i Escòcia (PISA 2006 - publicat al desembre 2007)

Ciències: mitjana OECD - 500 / SCO - 515 / CAT - 491

Capacitat lectora: mitjana OECD - 492 / SCO - 499 / CAT - 477

Matematiques: mitjana OECD - 498 / SCOT - 506 / CAT - 488

ESCÒCIA I CATALUNYA COMENCEN A TREBALLAR PLEGADES

2008-01-11T16:37:00.000Z

Ahir va ser un gran dia per Escòcia, per Catalunya i per a un servidor. Unes de les coses que em va impactar més quan vaig arribar a Escòcia ara fa vora sis anys va ser la gran desconeixença política existent entre les dues nacions sense estat mes importants d'Europa: Catalunya i Escòcia. Un cop vaig començar a treballar al parlament i al govern d'aquesta nació del nord d'Europa em vaig adonar fins a quin punt aquesta desconeixença mútua era real tant aquí dalt com entre els polítics catalans. Des d'aquell dia, un dels meus objectius personals fou el de fer un llibre que expliqués com és l'Escòcia política del segle XXI. Aquest projecte, però, no fou possible fins a la intervenció, col.laboració i assessorament desinteressat del Professor de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona, el Sr. Ramon Tremosa. El llibre, bé, ja el coneixeu: El mirall escocès.

Ahir però, és va fer realitat un somni. Els governs català i escocès van fer la primera passa per establir uns lligams reals, pràctics. No estem parlant d'anar a prendre cafès a Edimburg o a Barcelona. Estem parlant d'aprendre l'un de l'altre i de valent. Perquè de feina a fer n'hi ha un munt.

Sóc relativament jove però he vist unes quantes d'aquest tipus d'iniciatives. Crec que no m'equivoco quan dic que la iniciativa que va tenir lloc dijous 10 de gener, és una primera passa per a que dos governs aprenguin i s'ensenyin a com millorar el nivell de vida dels ciutadans d'aquestes dues grans nacions europees
.

EL PRIMER MINISTRE ESCOCÈS TORNA A SER CONSIDERAT UN DELS MILLORS POLÍTICS DEL REGNE UNIT

2008-01-10T10:57:00.000Z

El Primer Ministre escocès, l'independentista Alex Salmond, no para de recollir premis. El passat novembre va ser escollit el Millor Parlamentari del Regne Unit per la prestigiosa revista britànica SPECTATOR, amb seu a Londres. El mateix mes va ser escollit Polític de l'Any pel THE HERALD escocès. I ara fa pocs dies el canal britànic CHANNEL 4 l'ha inclòs a la llista per escollir el millor polític britànic de la dècada, on competeix amb l'ex-Primer Ministre britànic Tony Blair, el Primer Ministre i Vice Primer Ministre Nord-Irlandesos Ian Paisley i Martin McGuinness i l'alcalde de Londres Ken Livingstone.

Ningú no dubta de la capacitat i lideratge del Primer Ministre escocès. Es un polític d'una talla indiscutible. Aquests premis, però, demostren que el seu talant va mes enllà dels partits polítics, de les ideologies i dels països. El fet que dos mitjans de comunicació britànics l'hagin reconegut com el millor parlamentari de l'any i l'hagin seleccionat com a possible millor polític de la dècada demostra un cop mes com de diferent es Espanya del Regne Unit.

Per altra banda, també destacar que a Escòcia, per primera vegada a la historia, els tres candidats al prestigiós Premi Millor Politic de l'Any del The Herald, formaven part de la mateixa formació política, l'SNP, la força independentista escocesa.

NOUS REGNES PERÒ ENCARA UNITS

2007-12-19T15:30:00.000Z

Amb aquest títol el Primer Ministre escocès publicava el passat diumenge un article a l'edició escocesa del diari SUNDAY EXPRESS.

L'independentisme escocès, seguint l'exemple escandinau, demostra un cop més la seva naturalesa integradora tot buscant la igualtat i cooperació amb la resta dels seus veïns geogràfics. Un cop Escòcia sigui Estat, la resta del Regne Unit i la República d'Irlanda esdevindran, sense cap mena de dubte, els seus grans aliats tant a Europa com a la resta del Món.

Ara és un bon moment perquè l'independentisme català comenci a reflexionar sobre les relacions entre un Estat català i els estats veïns d'Espanya, França, Portugal i Andorra. Unes excel.lents relacions entre iguals són bàsiques per a potenciar al màxim la competitivitat econòmica d'un territori, les possibilitats d'una cultura i el benestar dels ciutadans.

Aquestes relacions serien benvingudes tant per Catalunya com per la resta dels seus estats veïns, com així ho demostren les excel.lents relacions que mantenen les potencies europees amb les que en el passat foren les seves colònies.

Bon Nadal i Bones Festes a tothom.

Alex Salmond, First Minister of Scotland:

In August the Scottish Government initiated a national conversation on the best future of Scotland. And it’s been a great success, with over 335,000 hits on the website www.anationalconversation.com, 25,000 downloads of the white paper, and a process that has led all of the other parties to start talking about more powers for the Scottish Parliament.
In leading that conversation, we have set out our case for independence and have shown the benefits and the opportunities it can bring to Scotland.

It’s now over ten years since the referendum to establish the Scottish Parliament. We have seen its potential to respond to the wishes and needs of the people of this country. But we have also seen the limitations of its current responsibilities. I believe it is now time for us, the people of Scotland, to consider and choose our own future in the modern world.

Sovereignty lies with the people, which is why the people of Scotland have the right to decide the future of Scotland. And the Scottish Government will bring forward a referendum proposal in this parliamentary term to give people the opportunity to choose independence.

There have been major developments this year, not just in Scotland, but also in Northern Ireland and Wales, with new parties coming to government and new responsibilities. The SNP’s sister party, Plaid Cymru, is in coalition in Wales, and we have a historic power sharing agreement in Northern Ireland. There is no doubt that things are changing in these islands – for better and for good.

We will become United Kingdoms rather

than a United Kingdom, with shared history

and close ties, but as an equal partner

- not held back by the limitations of

our parliament’s current responsibilities.

That is our positive vision of independence and

equality for Scotland.

Independence will bring many opportunities for our nation, and with those opportunities also greater success and prosperity. And with independence I look forward to a new partnership with our neighbours in England – one where we will be equal partners, not surly lodgers.

In that new relationship the Queen would remain the Head of State in Scotland. The current parliamentary and political Union would become a monarchical and social union - United Kingdoms rather than a United Kingdom - maintaining a relationship first forged in 1603 by the Union of the Crowns.

Within this relationship of equality, a broad range of co-operation would continue across these islands. As members of the European Union, both would enjoy full access to each other's markets. An independent Scottish Government could also look to build on the existing close working relationships within the current United Kingdom and with the Republic of Ireland, and maintain partnership and co-operation through the British-Irish Council.

Independence for Scotland in the 21st century would reflect the reality of existing interdependence: partnership in these Islands and more widely across Europe.
The monarchy is a symbol of our social union. I have had the pleasure of meeting the Queen some 5 times in a variety of circumstances since becoming First Minister – including accompanying Her Majesty during the opening ceremony for the Scottish Parliament where we watched the Red Hot Chilli Pipers perform outside Holyrood. I don’t think it’s breaking a confidence to say the Queen seemed to thoroughly enjoy it!

During such times I have seen the enormous respect in which the Queen is held by people in Scotland - which is widely known to be reciprocated. With independence, our ties with England will be exemplified by the Queen remaining our head of state - in exactly the same way as she is in other Commonwealth nations - as Elizabeth Queen of Scots.

Back in the 1930s, the Express newspapers under Lord Beaverbrook were supportive of the early SNP, advocating a constitutional model then not unlike the modern Scotland that we aspire to now. A great deal has changed since then – not least the constitutional structures all around us. Back then, the British Empire covered a vast expanse of the globe. Now, we have a free association of independent nations, the Commonwealth, of which the Queen is head. Scotland already plays an independent role in many aspects of the Commonwealth – not least the Games, which we have secured for Glasgow in 2014 – and also other institutions such as the Commonwealth parliamentary association. It is time for Scotland to celebrate our Commonwealth associations, and the 2014 Games gives us the perfect platform to do so.
The current Queen has personally witnessed an astonishing process of change over the past half century. Globally, the Empire evolved into the Commonwealth. Domestically, Britain has developed self-government for Scotland and Wales, and once again Northern Ireland. I believe that the process of change and progress in Scotland will continue, for the benefit of all.

We will become United Kingdoms rather than a United Kingdom, with shared history and close ties, but as an equal partner - not held back by the limitations of our parliament’s current responsibilities. That is our positive vision of independence and equality for Scotland.

PRESENTACIÓ D''EL MIRALL ESCOCÈS' A SANT PERE PESCADOR

2007-11-25T22:43:00.000Z

Em plau comunicar-vos que el proper divendres dia 30 de novembre presento 'El mirall escocès' a Sant Pere Pescador (Alt Empordà).

Dia: Divendres, 30 de novembre 2007
Població: Sant Pere Pescador
Lloc: Al Casal - 1r pis del casal del carrer del Forn, 2
Hora: a les 20h
Taula: Jordi Martí (alcalde president), Fèlix Llorens (ERC) i Xavier Solano (autor)

A la presentació, a més de parlar del llibre, també comentaré els darrers esdeveniments en la política escocesa. Especialment, des de que l'SNP, el partit independentista escocès, ha esdevingut el partit de govern.

ESCÒCIA JA TE ESTRATÈGIA ECONÒMICA PER A LA INDEPENDÈNCIA

2007-11-14T09:31:00.000Z

Foto: El Primer Ministre d'Escòcia amb els cinc Ministres principals del govern.

"Seria molt mes fàcil si tinguéssim tots els poders d'un país independent"..."Per tant, espero que ens trobarem en aquesta posició al 2017" (Alex Salmond, Primer Ministre d'Escòcia). The Guardian, 14th November 2007

El govern independentista escocès continua avançant i ho continua fent de manera decidida. Un mes desprès de presentar l'economia escocesa als Estats Units, el proppassat dimarts 13 de novembre el nou executiu va publicar la nova estratègia econòmica que te com a objectiu igualar la taxa de creixement d'Escòcia a la del Regne Unit pel 2011 i a la dels petits estats europeus pel 2017.

El Primer Ministre, Alex Salmond, va destacar a la presentació de l'estratègia econòmica 2007-2017 que Escòcia te tot el necessari per esdevenir el nou Lleó Celta de l'economia (en referència al 'Tigre Celta' - nom pel qual es coneix el ràpid creixement econòmic de la República d'Irlanda que feu que aquest estat passes de ser un dels països mes pobres d'Europa a un dels més rics en poc més de 16 anys).

El Govern d'Escòcia reconeix que aquests objectius son ambiciosos i gens fàcils d'aconseguir. Sobretot si es te en compte que ara per ara Escòcia, per no ser Estat, no compta amb les eines necessàries. El Primer Ministre va comentar que només la independència donaria al govern escocès la llibertat de reduir els impostos ara controlats per Londres -l'impost de les societats, concretament- i la possibilitat de crear un nou 'Lleó Celta' per igualar les economies d'altres petites nacions europees com Irlanda i Noruega.

Mentrestant a Catalunya el Professor Ramon Tremosa ens comenta, arrel del seu nou llibre - Catalunya serà logística o no serà - que les grans infraestructures es decideixen a Madrid en clau madrilenya i estatal. Que aquest disseny radial no contempla ni te en compte ni a Catalunya ni als catalans, que, per cert, ni tenim diners ni competències. Finalment també ens recorda que "Si Catalunya no és capaç de dotar-se d'unes infraestructures pensades en clau global...perdrem oportunitats de creixement i anirem aprofundint en aquesta lenta i dolça decadència que alguns indicadors ja apunten des de fa pocs anys".

Escòcia ens ha passat al davant políticament en tan sols 8 anys, ara ens passarà al davant econòmicament i és que Escòcia cada dia veu més clar que no hi ha ningú millor en aquest món per a prendre les decisions i gestionar els seus impostos que els escocesos. Catalunya necessita avançar i la millor via per fer-ho és, ara per ara, la que practica Escòcia: caminar ambiciosament cap al model que ha dut Noruega, Irlanda o Finlàndia a esdevenir tres dels països independents més rics, competitius i envejats del món.

CATALUNYA SERÀ LOGÍSTICA O NO SERÀ

2007-11-11T18:53:00.000Z

Tinc el plaer d'anunciar amb aquest post l'esperada presentació del darrer llibre del Professor del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona Ramon Tremosa, 'Catalunya serà logística o no serà'. L'acte tindrà lloc dimarts 13 de novembre a les 20.00h a l'Aula Magna de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UB (Av. Diagonal, 690 de Barcelona).

També hi participaran Pedro Nueno, professor de l'IESE i Germà Bel, catedràtic de Política Econòmica de la UB. L'entrada és lliure.

Entrevista a TV3: PART 1 i PART 2

El Professor Tremosa ha publicat diversos articles en revistes acadèmiques internacionals i nacionals sobre economia regional, política monetària i economia de la salut.

És autor del llibre Estatut, aeroports i ports de peix al cove (Editorial 3i4, 2006) i Estatut de Catalunya, veritats contra mentides (Editorial 3i4, 2006). Es també coautor dels llibres L’espoli fiscal. Una asfíxia premeditada (Editorial 3i4, 2005, 4a edició), La financiación de las comunidades autónomas, L’Espanya d’Aznar: dotze visions del projecte polític del PP, L’empresa catalana en l’economia global, Competitivitat de l’economia catalana en l’horitzó 2010: Efectes macroeconòmics del dèficit fiscal amb l’Estat espa i El sector públic a Catalunya, 1985-1998. A més, tinc el gran plaer de recordar que no només és autor del pròleg del meu llibre 'El mirall escocès' sino que en bona mesura en va ser l'artífex.

Com tots els seus llibres, aquest serà un punt i a part en matèria econòmica i política a Catalunya. Aquest país te molta sort de tenir gent de la seva talla. Us convido doncs, a llegir el llibre amb atenció i tenir present la seva anàlisi.

La primera part del llibre fa una valoració de la realitat i del potencial de la logística a Catalunya, en un context global d’integració econòmica creixent i en un context català de deslocalització industrial més intensa que en altres països i regions veïnes. També es presenta una comparació entre Catalunya i Flandes, atès que aquesta darrera és considerada la primera regió logística europea. El model de globalització de Flandes, pels ports i aeroports de la qual hi ha anat entrant la prosperitat, és un model a seguir per Catalunya.

La segona part del llibre revisa la situació de les infraestructures de transport a Catalunya, explicant les limitacions dels actuals models de gestió centralitzats avui encara vigents a l’Espanya autonòmica. El dinamisme sorprenent dels aeroports catalans dels darrers anys, malgrat la gestió centralitzada d’AENA que vol sucursalitzar-los a Barajas, s’analitza en termes de topada entre l’Estat i el mercat. L’èxit turístic i comercial dels ports catalans és confrontat amb la manca de connexió ferroviària de mercaderies amb Europa i el model radial de l’AVE és criticat pel seu alt cost, per la seva mínima aportació a la productivitat i per la conversió de totes les ciutats de l’Estat en barris de Madrid.

Ramon Tremosa i Balcells és professor del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona. Es va doctorar l’any 1999 amb una tesi referida a l’impacte de la política monetària sobre els resultats empresarials en la manufactura catalana.

Escriu habitualment al diari Avui i al setmanari El Temps i ha estat col·laborador esporàdic de La Vanguardia, El Periódico i Expansión.

Per a més informació us recomano llegir aquesta entrevista publicada a la revista 'El Temps' .

FELICITATS GLASGOW, FELICITATS ESCÒCIA

2007-11-09T12:43:00.000Z

La ciutat escocesa de Glasgow ha estat escollida a tres quarts de dues (hora catalana) de divendres, 9 de novembre del 2007 com la seu dels Jocs de la Commonwealth pel 2014.

Com ja dic al llibre 'El mirall escocès' els Commonwealth Games son un dels grans esdeveniments esportius internacionals on participen Escòcia, la resta de les nacions constituents del Regne Unit, i 49 països mes. La Commonwealth és l’associació que agrupa el Regne Unit amb un gran nombre d’excolòniesbritàniques que reconeixen la reina Elizabeth com a cap de l'associació. Aquests jocs esportius són més importants del que semblen. Entre les nacions participants hi trobem Austràlia, l’Índia, Anglaterra, Pakistan, el Canadà, Sud-àfrica, Nova Zelanda i així fins arribar als cinquanta-tres membres, que compten amb una població total de mil set-cents milions de persones. Això és prop d’un 25 % de la població mundial.

-
Els jocs se celebren cada quatre anys i hi participa

una mitjana de cinc mil atletes en cada edició.

Per tant, estem parlant d’un acte esportiu de

primera magnitud, en el qual Escòcia té

l’oportunitat de competir com a Escòcia amb

52 altres estats i nacions de primer nivell que

representen el 25 % de la població mundial.

I, de fet, fins ara ho ha fet prou bé. A la darrera edició, que es va celebrar a Melbourne (Austràlia), Escòcia va aconseguir vint-i-nou medalles, onze de les quals d’or. A més, ara que la candidatura de Glasgow pels Jocs del 2014 ha estat escollida aquesta ciutat repetira allò que es va fer a Barcelona amb tant d’èxit amb motiu dels Jocs Olímpics: posar al dia la ciutat i presentar-la a mig món. I és que els escocesos han après dels catalans que val la pena construir una imatge moderna del país. Actualitzarla ciutat per preparar un esdeveniment que serà seguit per centenars de milions de persones és el millor camí per aconseguir-ho.

Ells, a més de promocionar una de les seves

ciutats i de continuar promocionant l’esport

tant entre els seus ciutadans com entre els

seus esportistes d’elit, ho aprofitaran per

donar a conèixer una vegada més el seu país,

Escòcia, al món.
-
Malauradament, els catalans en això no els podem donar lliçons perquè els Jocs Olímpics del1992 van servir per promocionar la ciutat de Barcelona, però no pas per donar a conèixer el país que hi ha al darrere, Catalunya, que continua essent completament desconegut en el terreny internacional.

L'ESCÒCIA DE L'SNP TORNA A SER ADMIRADA

2007-11-02T18:11:00.000Z

La portada del diari britànic THE INDEPENDENT, amb seu a Londres, ho deixava ben clar el passat dissabte 27 d'octubre del 2007: ESCÒCIA 10 - 0 ANGLATERRA.

Aquest no era el resultat de la darrera trobada de les seleccions d'aquestes dues nacions britàniques (perquè recordem que en aquest estat europeu cada nació te la seva selecció) sinó que feia referència a 10 mesures que el govern escocès a pres per millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans enfront a la passivitat dels govern i parlament britànic vers els ciutadans anglesos (recordo que Anglaterra és la única nació sense parlament propi, per tant els seus afers públics estan dirigits i gestionats des de les institucions polítiques britàniques).

Entre aquestes 10 mesures trobem la gratuïtat en el servei d'atenció a la gent gran, la gratuïtat de les universitats, la gratuïtat dels dinars a les escoles, la gratuïtat dels medicaments receptats a través del servei de salut publica, la reducció del nombre d'alumnes per classes a les escoles, etc.

L'SNP, el partit independentista que controla el govern escocès, sap que ara és l'hora de demostrar que no només és un partit independentista sinó que és el millor partit pel país. És a dir, el que te més ambició, el que defensa millor els interessos dels ciutadans davant Londres i davant qui faci falta i el que sap gestionar d'una manera més eficient. En definitiva, l'SNP sap que si vol convèncer a la majoria del país per votar a favor de la independència ha de demostrar que és capaç de millorar substancialment la vida dels seus ciutadans.

Al govern independentista encara li queden 3 any i escaig molt durs i de molta feina. Tammateix fins i tot els anglesos reconeixen que, com a mínim, aquest nou govern ha començat amb molt bon peu.

.

EL GOVERN ESPANYOL DIU NO A LES MATRÍCULES: PROBLEMES TÈCNICS?

2007-10-22T16:30:00.000Z

Llegeixo a l'e-noticies que el govern espanyol de José Luís Rodríguez Zapatero en una resposta parlamentaria al·lega "problemes tècnics i la dificultat de consens polític per a tirar endavant el procés de reforma de les plaques de matrícula dels vehicles per tal que aparegui el Cat als automòbils matriculats a Catalunya".

Com dic al meu llibre 'El mirall escocès' a Escòcia no només se la tracta de nació, li publiquen les balances fiscals, no li envaeixen les competències, té un finançament basat en una formula transparent, té seleccions nacionals pròpies i reconegudes a nivell internacional, té competències exclusives de veritat, li reconeixen el dret a independitzar-se a través d'un referèndum...sinó que a més els escocesos tenen el dret a escollir quina matricula posar als seus vehicles sense que ningú es posi les mans al cap.

Ara el govern espanyol diu que té dificultats tècniques i falta de consens. Ens està dient tot un govern d'un estat europeu que és incapaç de superar les dificultats tècniques que presenta la implementació d'un sistema que permet més d'un model de matrícula? Que pugi a Gal.les que amb molt de gust els de la DVLA (Driver and Vehicle Licensing Agency) li explicaran com s'ho fan per gestionar els diferents models de matricules que tenen per a Gal.les, Anglaterra, Irlanda del Nord, Escòcia i Gran Bretanya, a part dels mes de 26.319.328 números de matrícula disponibles en aquest moments, incloent-hi les personalitzades. Òbviament, la segona justificació del govern espanyol - falta de consens polític - és una altra mostra de falta de respecte impressionant vers les nacions que integren l'Estat espanyol.

I és que la gran diferencia entre Catalunya i Escòcia és que Espanya no és el Regne Unit. Però parem compte, els escocesos volen marxar...s'estan fent grans.

.

EL PRIMER MINISTRE ESCOCÈS PRESENTA L'ECONOMIA ESCOCESA ALS ESTATS UNITS

2007-10-20T15:01:00.002Z

El Primer Ministre escocès, l'independentista Alex Salmond, va presentar a principis d'octubre l'economia escocesa als Estats Units. A sota trobareu el vídeo de la presentació al canal americà CNBC.

L'objectiu és atreure inversió estrangera donant a conèixer els sectors forts de l'economia escocesa: la biotecnologia, les finances i les energies renovables. Segons el Primer Ministre Escòcia és el lloc on invertir en el futur perquè esdevindrà el nou Lleó Celta de l'economia.

http://www.youtube.com/watch?v=dOUlom4-EBw

LA NOVA ESCÒCIA

2007-10-19T17:19:00.000Z

Article d'en Xavier Solano publicat al segon volum de la revista EINES

Darrerament, diferents nacions sense Estat d’Europa estan protagonitzant importants avenços entorn la capacitat de decidir lliurement el seu futur polític. El referèndum de Montenegro del maig de 2006 va assentar el precedent de la implicació de la UE en un procés d’autodeterminació, fixant a través d’un protocol les condicions per validar la independència d’aquest territori de l’antiga Iugoslàvia.
Lluny de ser un cas aïllat, aquest agost el govern escocès de l’SNP va presentar «Choosing Scotland’s Future-A National Conversation», un document que com exposa Xavier Solano té la voluntat de guiar el procés de construcció d’una Escòcia independent dins de la UE.

Ara fa poc el nou govern independentista escocès va celebrar els seus primers 100 dies al govern d’aquest país. L’SNP, tot i no tenir prèvia experiència de govern i de trobar-se en una situació no escollida de govern en minoria, no ha dubtat a accelerar els motors del vaixell ‘Escocia’ a tota maquina des de bon començament. Les àrees de les accions de govern en aquests tres mesos i escaig han estat diverses. Entre elles cal destacar educació, economia, administració, transports, salut, universitats, energia, medi ambient i, òbviament, autogovern.

En cent dies de govern, l’SNP
ha desenvolupat importants accions
en matèria d’educació, economia,
transports, salut, universitats, energia,
medi ambient i, òbviament, autogovern

Dues altres actuacions a tenir en compte són la reducció de l’equip ministerial a tan sols 6 Secretaris de Gabinet (incloent el Primer Ministre) i 10 ministres i, d'altra banda, l’establiment del Consell d’Assessors Econòmics, que te com a objectiu presentar mesures per incrementar d’una manera sostenible el creixement de l’economia escocesa. Entre els membres d’aquest consell trobem dos Premis Nobel d’Economia, l’ex-president del cinquè banc més important del mon i un rector de la Universitat d’Oxford. A mes, cap d’ells cobra cap honorari per fer aquesta feina. Es una qüestió de prestigi.

A nivell universitari el govern de l’SNP ja ha eliminat el ‘graduate endownment’, una mena de taxa de vora 3000 euros que tot estudiant universitari havia de pagar en acabar els estudis. D’aquesta manera, la universitat a Escòcia torna a ser totalment de franc. Es a dir, l’estudiant no paga ni un euro pels seus estudis.

En transports, el nou govern ja ha decidit abolir els dos darrers peatges que queden a Escòcia. Així, Escòcia es convertirà aviat en un país lliure de peatges. En educació, el nou executiu ja ha fet disponibles els fons econòmics necessaris per a la contractació de nous professors de primària per mirar de reduir el nombre d’alumnes a tan sols 18 per classe i, alhora, també per mirar d'oferir 16 hores setmanals de franc a les llars d’infants, per a tots els infants d’entre 3 i 5 anys.

En energia s’ha creat el “Guardo Saltire” per a promocionar i prestigiar els esforços en un camp clau en el futur d’Escòcia: la tecnologia renovable. Un sector que, amb el temps, hauria de ser tan rendible com per substituir els beneficis que avui provenen de l’extracció del petroli del Mar del Nord. Alhora, el nou govern escocès també s’ha compromès a reduir en un 80% les emissions de gasos amb efecte hivernacle d’ara al 2050.

Finalment, i com a punt estrella, l’SNP no només ha començat a negociar amb el govern britànic el traspàs de competències necessàries, de manera urgent, per a Escòcia, com ara la que fa referència a la legislació d’armes de foc, sinó que també ha publicat un document de consulta on s’estableixen els arguments per a la celebració d’un referèndum que contempli la possibilitat de la independència d’Escòcia: ‘Choosing Scotland’s Future – A National Conversation’.

Aquí dalt...al fet d’estar-se a l’oposició li diem

«la terra de les oportunitats».

Molts diputats de l’SNP creuen que només hi ha

un lloc millor que estar-se a la oposició, i és

estar dirigint un govern.

L’SNP es caracteritza per explicar les coses d’una manera planera, acurada i rigorosa però evitant tecnicismes i complexitats que podrien generar malentesos. L’objectiu d’un partit polític es tenir un projecte potent i agosarat pel pais i transmetre’l en un format que tothom l’entengui. Evitant els ‘peros’.

Aquesta publicació de 49 pagines no es una excepció. El primer dels sis capítols comença com no podia ser d’una altra manera pel principi: que era Escocia abans del procés de ‘Devolució’, es a dir, abans de la reinstauracio de les institucions polítiques escoceses. Que ha representat la reinstauracio del parlament, les relacions entre Westminster i Holyrood (nom popular pel que es coneix el parlament escocès). Finalment quins canvis s’han produït en aquests darrers anys en matèria de competències transferides a Edimburg. Un cop deixa palès que la situació esta en constant canvi, presenta les propostes presentades pels diversos partits polítics per a una nova etapa que continuaria comportant canvi, evolució. Es a dir, aquest primer capítol presenta la política nacional com el que es, un subjecte en constant canvi i evolució. Per tant, el canvi no es un element a témer sinó un element natural.

El segon capítol fa referència a la distribució competencial entre Westminster I Holyrood. Alhora però, presenta el cas per la reclamació de mes poders i n’explica les raons en grans blocs: transparència, eficiència, increment de la riquesa, millor seguretat, perquè Escocia esdevingui una societat mes justa, mes verda, mes competitiva, amb mes presencia internacional, etc.

Amb el document A National Conversation
l’SNP busca establir un diàleg clar,
sincer i sense complexos sobre la
independència amb la ciutadania del país

L’explicació del fet nacional ve recollida en el capítol tercer. No tot es basa en l’eficiència, la riquesa i el benestar. Escocia es una nació mil·lenària amb un passat sobirà. En aquest document també es recorden les dates mes importants de la historia escocesa, entre elles, la unió de les Corones anglesa i escocesa i la unió política amb Anglaterra.

Aquest tercer capítol es capdal. Explica d’una manera molt planera el que significaria la independència per Escocia des del punt de vista de les institucions polítiques d’aquest país, les negociacions que tindrien lloc, les conseqüències i com quedarien establertes les relacions entre Escocia i la resta de les illes britàniques (incloent la República d’Irlanda) i la monarquia.

El quart capítol fa referència als canvis constitucionals viscuts al Regne Unit d’ença la reinstauracio de les institucions polítiques a Escocia, Gal·les i Irlanda del Nord. També del ‘Green Paper’ publicat pel govern britànic sobre les possibles reformes constitucionals que podrien tenir lloc al Regne Unit en un futur proper. Finalment parla de les relacions entre la República d’Irlanda i el Regne Unit a traves del British-Irish Council.

El cinquè i penúltim capítol tracta del referèndum i del procés legislatiu que l’hauria de fer possible. No s’enganya a ningú, es diu que el resultat d’un referèndum no es vinculant i que en cas de sortir escollida l’opció independentista caldria l’aprovació d’una llei per part del parlament britànic i d’una altra per part del Parlament d’Escocia. En aquest capítol també s’introdueix la possibilitat que un referèndum ofereixi mes d’una opció. Es a dir que a part del ‘status quo’ i la independència, també podria incloure la possibilitat d’un augment significatiu de poders per Escocia.

El govern escocès presenta la política
nacional com el que és: un subjecte
en constant canvi i evolució. Per tant,
s’incideix en què el canvi no és
un element a témer, sinó un fet natural

Pel que fa a la titularitat de la competència per a la celebració d’un referèndum d’aquestes característiques, tan el Parlament escocès com el britànic podrien aprovar una llei per la seva celebració. Finalment aquest capítol proposa un esborrany del que podria ser la proposta de llei del govern escocès. Aquest esborrany també proposa una possible pregunta pel referèndum:

“El govern escocès hauria de negociar un acord amb el govern del Regne Unit pel qual Escocia esdevindria un estat independent?”

Aquesta proposta de pregunta ja va ser elaborada conjuntament amb l’alt funcionariat escocès per així evitar qualsevol invasió de competències des de Holyrood. El govern escocès, com el català, ha negociat diverses vegades canvis en les relacions amb els governs estatals. Per tant, una pregunta d’aquestes característiques entraria totalment dins el regim competencial vigent.

El sisè i darrer capítol es el que dona nom a tot el document: A National Conversation. Precisament perquè recull el principal objectiu d’aquest primera pas del govern de l’SNP en matèria referèndum: establir un diàleg clar, sincer i desacomplexat sobre la independència amb la ciutadania d’aquest país.

El capítol sisè doncs, recull els arguments pels quals el govern escocès creu necessari aquest diàleg: Escocia ha guanyat una experiència important en la gestió de part dels seus afers en els darrers anys, alhora tots els partits son conscients de les limitacions del present sistema competencial. El factor clau però, es que no hi ha un acord entre les forces polítiques sobre quin o cap a on hauria de ser el proper pas. El govern escocès, doncs, convida a organitzacions i particulars a participar en aquest diàleg per decidir sobre aquest proper pas.

L’SNP argumenta la voluntat de més
poder en clau de transparència, eficiència,
increment de la riquesa... ingredients per
afavorir que Escòcia esdevingui
una societat més justa

L’SNP escoltarà i com a govern promourà el debat institucional amb la societat en el qual es consideraran totes les possibilitats. Això vol dir proposar un referèndum que contempli la possibilitat de continuar com s’està, la de demanar mes poders per a la cambra escocesa i l’opció que defensaria el govern escocès, la de la creació d’un estat independent i membre de la Unió Europea.

Ara be, no ens enganyem. El de l’SNP és un govern en minoria que depèn de la voluntat del Parlament d’Escòcia. Ara mateix només els 47 diputats de l’SNP i els 2 dels verds, d’un total de 129, son partidaris de celebrar el referèndum i de la independència. Oficialment, la resta de diputats no només estan en contra de la independència sinó que també ho estan de fer la preguntar als ciutadans. I es aquí on rau tot plegat. El govern de l’SNP esta aprofitant l’actitud tancada dels partits unionistes per convèncer a la gent que l’SNP i els verds son els dos únics partits que realment volen posar el futur del país a les mans dels seus ciutadans.

La resposta política no s’ha fet esperar. El 28 d’agost els tres partits escocesos amb seu central a Londres, es a dir, el partit Laborista, Conservador i Liberal Demòcrata, emetien un comunicat conjunt que començava així: “Els nostres tres partits comparteixen l’objectiu de construir una Escocia forta i prospera que formi part d’un Regne Unit fort i pròsper”. La segona frase del comunicat era prou clara: “Rebutgem la independència”. El portaveu del govern escocès responia molt clarament aquest comunicat conjunt dels partits unionistes: “El tren de la ‘National Conversation’ ja ha deixat l’estació, els tres partits amb seu a Londres hauran de decidir a quin vago volen pujar”. Es a dir, el projecte tira endavant.

Aquesta iniciativa que a primer cop d’ull podria semblar una acció individual i sense recolzament per part del govern escocès, però, compta amb el recolzament del poble d’Escocia. La darrera enquesta mostra clarament com tres de cada quatre escocesos (74%) volen que es celebri el referèndum[1]. L’estratègia doncs rau en fer pales davant la societat la clara voluntat del govern escocès a preguntar al poble i forçar, d’aquesta manera, als partits unionistes a dir públicament que ells no son partidaris de deixar aquest tema a les mans dels votants.

Aquesta legislatura serà molt complicada, un govern en minoria ha de ser molt hàbil a l’hora d’aconseguir tirar endavant un programa electoral evitant a tothora el bloqueig interessat de tres partits amb seu a Londres que tindrien molts problemes alhora de justificar davant el Regne Unit el seu suport per la celebració d’un referèndum proposat per un govern independentista a Escocia. Tot i que mes d’un diputat d’aquestes formacions, com a demòcrata, acceptarien i recolzarien la celebració de qualsevol consulta popular.
El suport per la independència a Escocia ha estat tradicionalment molt volàtil. El mes de novembre del 2006, per exemple, una enquesta[2] mostrava que el 31% la població donava suport a la independència. Dies mes tard una altra enquesta mostrava un suport del 51%. Les raons per aquesta volatilitat son diverses: la formulació de la pregunta, les campanyes mediatiques a favor o en contra d’una determinada opció, etc.

La proposta A National Conversation
preveu que els escocesos puguin escollir
entre l’actual status quo, l’augment
de l’autogovern o per una Escòcia
independent membre de la UE

L’SNP ja fa temps que proclama uns arguments ideològics molt sòlids. Creiem que l’equip de l’SNP ha fet els deures i els ha fet be. S’han trobat arguments molt poderosos i difícils de rebatre. Fins i tot en aquelles situacions on regna la incertesa com, per exemple, quan es parla del dia de l’endemà de la independència, fins i tot aqui l’SNP ha sabut superar ideològicament als partits unionistes i oferir uns arguments compactes, esperançadors i que segueixen una lògica. La feina ara es fer arribar aquests missatges a tothom. Per fer aixo cal un segon element molt important: el millor missatger possible.

Posaré com a exemple d’això que dic un sector que tradicionalment ha estat conservador i reticent a donar qualsevol mena de suport a un procés de canvi o de separació no només a Escocia sinó arreu: l’alta i mitjana burgesia. Per començar a convèncer a part d’aquest sector cal, com hem dit, un missatge amb una base molt solida, però també un missatger de primera, un missatger que parli la seva mateixa llengua i que sigui respectat per la seva trajectòria professional. Aquest home a Escocia es en Jim Mather i ara mateix es el ministre d’empreses, energia i turisme del govern escocès. Es potser un dels millors polítics que he tingut la sort de conèixer. Potser perquè es un polític per vocació i no per interès. Ell ha estat el director de marketing al Regne Unit d’una multinacional, ha creat les seves empreses i ja fa anys que va esdevenir un empresari d’èxit. Quan ell parla, els empresaris se l’escolten amb atenció. I quan ell escolta als empresaris ho fa parant l’orella i el cervell al 100%. Quan assisteixes a aquestes trobades te’n adones que no es un debat entre polítics i empresaris, es un empresari convencent a d’altres empresaris que la via racional es donar suport a la formacio independentista. No cal dir que ell va jugar un paper fonamental alhora de convèncer Sir George Mathewson, el ex-president del cinquè banc mes important del mon, a donar suport públic a la independència i al candidat de l’SNP, Alex Salmond. Recordo que Sir George ha estat l’home que ha fet possible que el Royal Bank of Scotland sigui set vegades mes gran que la nostra Caixa i que dobli els beneficis de la Coca-Cola cada any. Si vols convèncer a un home d’aquesta talla, necessites un missatger de primera.

Una de les coses mes sorprenents dels partits polítics a Escocia es l’obertura i la mentalitat empresarial que regna a dins de tots els partits. Jo mateix, abans de treballar per l’SNP, no coneixia a ningú del partit. De fet vaig assabentar-me de la que avui es la meva feina perquè el partit la va anunciar públicament. Abans d’oferir-me-la, però, vaig haver de passar un procés de selecció típic d’una empresa privada: diverses entrevistes amb jurat de fins a sis persones, entre ells els màxims responsables, i proves tècniques. Em van oferir la feina tot i saber que havia treballat per la que avui es la cap del partit laborista escocès, es a dir, l’actual cap de l’oposició a Escocia, la Sra. Wendy Alexander. Això no passa a tot arreu. Això diu molt de la mentalitat d’un partit.

La darrera enquesta mostra com
tres de cada quatre escocesos volen que
es celebri el referèndum, reafirmant
la clara voluntat del govern escocès
de preguntar al poble

A poc a poc he anat entenent com d’important son els missatgers i els seus assessors. L’SNP ha creat el millor equip polític d’Escocia dirigits per un líder excepcional. Això no ho dic perquè jo hi formi part, això ho dic perquè he treballat amb professionals de primera categoria i no només provinents d’Escocia sinó també dels Estats Units, d’Itàlia, de Canadà, d’Anglaterra i Catalunya. I els fets ho demostren: som l’únic partit de tota Escocia que no ha perdut escons, de fet som l’únic que n’ha guanyat. I ho hem fet passant de 25 a 47 escons.

Un altre factor a tenir en compte es que l’SNP ha aconseguit aquesta victòria des de l’oposició. Polítics catalans m’han comentat al llarg del temps que l’oposició es el cementiri polític. Aquí dalt li diem la terra de les oportunitats. Molts diputats de l’SNP creuen que només hi ha un lloc millor que a la oposició, dirigint un govern. La prova esta que quan un cop celebrades les eleccions del proppassat maig, el partit Liberal Demòcrata, tot i trobar-se en una posició molt còmode per entrar al govern per tercer cop consecutiu va decidir no donar suport ni a l’SNP ni al partit laborista. La raó? potser perquè desprès de 8 anys en un govern no dirigit per ells els Liberal Demòcrates tornaven a treure el mateix nombre d’escons que a les primeres eleccions escoceses de 1999, es a dir, 17 escons. En vuit anys de govern no havien avançat res. Ara son a la oposició.

Ara doncs, es el torn de l’SNP, en minoria però dirigint. He dit abans que serà una legislatura summament complicada i dura. Son quatre anys on els polítics i els seus equips hauran d’estar al 100% cada dia. Però Escocia s’està movent i en política no hi ha res mes maco que això, perquè això vol dir que anem a algun lloc.

-------------------------------------------
[1] The Sunday Times – 19 agost 2007
[2] YouGov Poll. Novembre 2006

EL PROJECTE DEL SENYOR DE LES MUNTANYES

2007-10-19T17:01:00.001Z

Alexis Vizcaino acaba de publicar al seu bloc - El Senyor de les Muntanyes - aquesta entrevista a Xavier Solano. L'Alexis, pero, tambe ha publicat les respostes a les mateixes preguntes d'en Saul Gordillo, Víctor Alexandre, Toni Hermoso, Marc Vidal i a en Bernat Joan, entre d'altres.

Per veure-les totes, cliqueu aquí

En Xavier Solano va néixer a Barcelona l’any 1976, tot i que està empadronat a Sant Pol, amb una forta connexió amb Calella i visqui a Edimburg (Escòcia). És llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) que l’ha portat a treballar al Parlament Escocès com analista polític de l’Scottish National Party (SNP). Ha escrit el llibre «El Mirall Escocès» (Editorial Dèria) i col·labora amb l’e-notícies i l’Olla de Grills. En Xavier és l’autor del blog http://xaviersolano.blogspot.com/ amb el que s’ha adherit a la Xarxa de Blocaires Sobiranistes. A la campanya per sumar al mapa tots els independentistes catalans (http://www.estatpropi.cat/) encara no s’hi ha adherit per no poder sumar-se des de Escòcia.

Països Catalans o Catalunya?
Com a català, el meu país és Catalunya, però m’agradaria veure una confederació d’estats independents entre els països de parla catalana a l’estil dels països escandinaus.

Ets favorable a crear un Estat propi per al Poble Català?
Com he intentat explicar en el meu llibre «El Mirall Escocès» Catalunya necessita un estat propi si vol mantenir-se i/o intentar millorar econòmicament, culturalment i socialment. En aquests moments Catalunya va perillosament cap enrere en tots tres àmbits.

També hi series favorable si la independència fos només per a alguna part del territori?
Entenc que Catalunya ha de lluitar democràticament per aconseguir un estat propi que inclogui òbviament el Nord i el Sud del país.

Què opines de crear una Comunitat Autònoma dels territoris dels Països Catalans que estan sota administració espanyola?
M’agradaria mes veure un estat independent per Catalunya amb una clàusula que permetes la confederació amb els estats Valencià i Balear.

Per què creus que Euskal Herria sí que pot federar les dues comunitats autònomes que té sota administració espanyola i en canvi els Països Catalans ho tenen vetat?
Sense entrar en la legislació vigent, crec que hi ha diferencies substancials entre Nafarroa-Euskadi i Catalunya-País Valencià-Illes. En el primer cas, ells han estat part del mateix regne durant segles, son la mateixa gent. En el nostre cas, el País Valencià i les Illes mai han estat Catalunya. Sempre han estat entitats polítiques diferenciades, regnes diferents. Crec que és molt important que no es confonguin aquests termes. Jo estic a favor de crear uns lligams molt forts entre catalans, valencians i illencs, a l’estil escandinau com he dit abans, però sense confondre els termes. Ni els valencians ni els illencs son catalans i crec que mentre això no s’expliqui be, hi haurà una oposició important al projecte de Països Catalans entre valencians i illencs.

Quins avantatges destacaries de tenir una Comunitat Autònoma Sud-Catalana?
Cap. Jo de comunitats autònomes ja estic una mica fart encara que siguin dels territoris de parla catalana. O s’és estat o nomes se’t te en compte alhora de pagar impostos.

I quins inconvenients?

Entre d’altres, manca de poder de decisió, la nostra llengua no serà oficial a la UE, els nostres interessos continuarien sense ser ni defensats ni protegits ni a casa ni a fora. La competitivitat de les nostres economies continuaria perdent pistonada, les polítiques fiscals continuarien sent dissenyades per altres. Continuaríem sense ser considerats el que som, antigues nacions d’Europa. No tindríem suficients recursos per implementar polítiques socials, l’espoli fiscal encara seria mes impressionant perquè al català caldria afegir-li el que pateix el País Valencià i sobretot el de les Illes, etc.

A qui li faries fer aquest qüestionari?

A més dels proposats pel Saül Gordillo, també afegiria al Sr. Mas, al Sr. O. Pujol, al Sr. Saura, al Sr. Herrera, al Sr. Montilla, al Sr. Nadal, al Sr.Carod, al Sr. Puigcercos, al Sr. Carretero, al Sr. U. Bertran i als presidents Pujol i Maragall.

EL DEBAT DE 8TV A INTERNET

2007-10-15T17:42:00.000Z

Em va complaure molt veure en el bloc de la jove Lídia Pelejà els enllaços del debat que va tenir lloc dilluns 8 d'octubre a 8tv: Catalunya vol ser independent?

En aquest debat hi va participar la Isabel-Clara Simó, l'Alfons López Tena, la Patricia Gabancho i un servidor per part dels independentistes i l'Aleix Vidal-Quadres, Francesc de Carreras i en José María Fuster Fabra per part dels espanyolistes.

Cliqueu aquí o a la imatge per veure els quatre vídeos penjats a Google.

És important tenir en compte que els arguments espanyolistes, molt ben recollits per en Marcús al seu bloc (Catalunya s'arruïnaria amb al independència, Catalunya seria expulsada de la UE o l'espoli fiscal no existeix, entre d'altres) van ser rebatuts d'una manera contundent i argumentada per la banda independentista. El resultat va ser aclaparador, el 84% dels participants van votar a favor de la independència, només el 16% ho va fer en contra.

El punt negatiu de la vetllada el va portar el Sr. Vidal Quadres, al assegurar que la independència de Catalunya no seria un procés pacific. Sembla mentida que una persona que és vice-president d'un Parlament europeu del segle XXI faci servir l'estratègia de la por per a defensar allò que és impossible de defensar amb dades, arguments o fets: que una Catalunya sota sobirania espanyola no surt a compte ni econòmicament, ni culturalment, ni políticament, ni socialment.

Com a darrer comentari m'agradaria recordar que l'estratègia de la por no és pas exclusiva de l'espanyolisme. El partit laborista escocès va fer servir la mateixa estratègia i em complau recordar que aquest partit ja no és el mes votat a Escòcia. Els escocesos van decidir ara fa cinc mesos donar suport al partit que mostrava ambició en comptes de por, al partit que es mostrava positiu vers el futur del país en comptes de catastrofista, al partit que creu que ja és hora que Escòcia s'aixequi per si sola i comenci a caminar, en comptes dels partits que creuen que Escòcia ja fa be de deixar que el seu veí prengui totes les seves decisions. És a dir, van decidir donar suport a un SNP convençut que una Escòcia independent és el millor per a tots els escocesos.

Els quatre vídeos a Google.:

http://video.google.es/videoplay?docid=8787105592753353849
http://video.google.es/videoplay?docid=6745488980191941862
http://video.google.es/videoplay?docid=6745488980191941862
http://video.google.es/videoplay?docid=-895364478285802346

'El mirall escocès' a Olesa, Arenys i Olot

2007-10-09T09:41:00.000Z

Aquesta setmana tinc el plaer de presentar els llibres a Olesa, a Arenys i a Olot. Aquí sota trobareu més informació d'aquests actes:

PRESENTACIÓ A OLESA DE MONTSERRAT

Organitzadsors: En Toni Bonastre del Fòrum Fèlix Figueres i en Martí Fortuny.

Dia: 10 d'octubre

Lloc: la Casa de Cultura d´Olesa

Hora: a les 20.30 hores

Agraïments especials als organitzadors i a la Llibreria Núria

Per a més informació cliqueu aquí

PRESENTACIÓ A ARENYS

Organitzadors: Maiol Sanaüja, de les JERC d'Arenys de Mar.

Dia: 11 d'octubre 2007

Lloc: Sala Josep Maria Arnau (Centre Cultural Calisay)

Hora: 20h.

Agraïments especials a en Maiol i a la llibreria El Setciències

Per a més informació cliqueu aquí

PRESENTACIÓ A OLOT

Organitzadors: Raül Massanella, president d'Òmnium La Garrotxa i membre d'Estelada 2014

Dia: 13 d'octubre
Lloc: Sala d'actes de l'Hospici
Hora: 19:30

Agraïments especials als organitzadors i a la llibreria Drac.

MATHEW TREE: MIRROR MIRROR

2007-09-29T11:13:00.000Z

A continuació l'article de Mathew Tree publicat al CATALONIA TODAY sobre 'El mirall escocès' el 23 de setembre del 2007.

On why Scotland has a potentially rosier future than Catalonia.

A remarkable wee essay appeared in the bookshops recently: 'El mirall escocès' ('The Scottish Mirror'), an insider's comparison of the current political situation in both Scotland and Catalonia, written by Xavier Solano, a Barcelona-born political adviser to the Scottish National Party.
Nestling in chapter four is a fascinating explanation of the key difference between Britain and Spain as far as the 'national question' is concerned. According to Solano, although England incorporated the Welsh into the UK by main force, and the Scots by bamboozling them into signing a contract, it never tried to make either nation officially English. By contrast, Castile, after its 18th century subjugation of the peninsular periphery, claimed the umbrella denomination 'Spain' as a synonym for itself, and then set about hammering those territories that gave the lie to this blatant bit of bluffing, into the Castilian national mould. This accounts for why Thatcher, Major and Blair can publicly accept a hypothetical independent Scotland, whereas Aznar, Rajoy and Zapatero would sooner drown themselves in a tub full of pigs' diarrhoea than even hint at the possibility of a sovereign Catalonia or Euskadi. Their Spain - being based on a lexical falsehood - is an object of faith, a sacred unity, the obvious heterogeneity of whose disparate parts is to be disregarded at all costs. Hence the Castilian monopoly on the word 'nation', the supersized Spanish flags that have to be flown everywhere, the ludicrous deference afforded the monarchy and the sabre-rattling whenever Basques or Catalans come up with a wheeze for achieving more autonomy. As a result, Scotland may well become self-governing in the near future; whereas Catalonia, follow though it might in the same democratic footsteps as its northern equivalent, will almost certainly find itself looking into the barrel of a gun.

http://www.matthewtree.cat/index.php?seccio=article&articles_id=160&idioma=

TRACTAT D'ENVEJA

2007-09-18T16:36:00.000Z

RICARD VILAREGUT va publicar el seguent article el dijous 13 de setembre al Quadern del Pais.

És l’hora que Escòcia i Anglaterra esdevinguin iguals, companys, independents, veïns i amics”, diu Alex Salmond, flamant primer ministre escocès i líder de l’Scottish Nacional Party (SNP) al prefaci d’El Mirall Escocès. La cita és especialment rellevant perquè reflecteix l’esperit del llibre i de l’autor, un politicòleg català, Xavier Solano, que viu i treballa a Escòcia com a analista del
mateix SNP. I, de fet, aquest és el gran què del llibre: explicar el com, quan i perquè de l’ascens electoral d’un partit que propugna la independència d’una nació que forma part d’un imperi com l’Anglès, i fer-ho des de dins, com a actor-espectador privilegiat del procés.

La història resumida d’Escòcia i les principals coordenades del propi nation-building, les estratègies i arguments que fan servir els partits franquícia de laboristes i conservadors per convèncer de les bondats de la Unió Britànica, o en sentit contrari, els que fan servir els independentistes per separar-se’n, són el moll de l’os del llibre, allò que el lector espera veure quan fulleja portada i contrapartada. Un treball que, com ens indica el subtítol —Una visió catalana del procés obert cap a la independència—, no vol enganyar ningú pel que fa a la seva posició en la matèria que tracta.

I això, tenint en compte la llarga tradició d’ambiguïtat calculada de la nostrada classe intel·lectual, de tant en tant s’agraeix. Punt i a part mereix la qüestió del petroli descobert als anys seixanta al Mar del Nord, que l’autor situa com a detonant de l’ascens de l’independentisme pragmàtic —altrament dit de butxaca— que té en l’argument economicista —amb una Escòcia independent es viuria millor— l’oportunitat discursiva que esperava. Però hi ha més, i és tant o més interessant que l’aparent descripció de l’últim enlluernament del nacionalisme català, com abans l’irlandès, el Quebec, Euskadi o les Repúbliques Bàltiques. El
valor afegit del llibre, allò que l’allunya de l’oportunisme, que no de l’oportunitat, rau en l’explicació, raonada i desmitificadora, dels suposats problemes d’encaix dins una Unió Europea ampliada, però també, i especialment, del sistema de relacions jurídico-administratives entre Escòcia i Anglaterra, que l’autor resumeix afirmant que “mentre que allà (Regne Unit) sembla que les coses funcionen gràcies a la confiança institucional entre els uns i els altres, a Espanya sembla que mes aviat és al contrari”. I és que llegint la consideració del sistema polític britànic amb les nacions que conformen la Unió Britànica o amb el grau de control que s’exerceix a la classe política —amb la BBC com a exemple d’independència real—, El Mirall Escocès deixa de bascular entre la guia descriptiva i l’assaig dirigit per convertir- se en un tractat d’enveja envers els veïns del Nord.

Espanya, veïna i amiga?

2007-08-20T11:02:00.000Z

Article publicat a l'AVUI - 19 agost 2007

L'autor de l'article augura que la independència de Catalunya podria reforçar els lligams amb Espanya en la defensa dels interessos mutus

Xavier Solano

Analista de l'Scottish National Party / xsolano@gmail.com

Un dels punts que l'Scottish National Party ha volgut deixar molt clar durant la darrera i tan reeixida campanya electoral escocesa és que la independència d'Escòcia no és un projecte en contra del Regne Unit o dels anglesos. Ans al contrari, és un projecte que no només està a favor d'Escòcia i la seva gent, sinó també a favor de l'enteniment, la cooperació i el respecte entre Escòcia i el Regne Unit. Només des de la sobirania que et proveeix l'estatus d'Estat, Escòcia podrà establir uns lligams basats en aquests valors amb el Regne Unit.

Com diu el nou primer ministre escocès, Alex Salmond, al prefaci del meu llibre El mirall escocès: "És l'hora que Escòcia i Anglaterra esdevinguin iguals, companys, independents, veïns i amics". La filosofia que s'amaga darrere d'aquesta afirmació parteix de la base que Escòcia i el Regne Unit, igual que Catalunya i Espanya, tenen uns lligams molt forts i uns interessos comuns evidents. Tanmateix, ja fa massa temps que les relacions polítiques i institucionals entre Espanya i Catalunya estan caracteritzades per les tensions, les ineficiències i la crispació. Això és contraproduent i, de cara al ciutadà, que paga religiosament els impostos, és una situació del tot injusta. És, doncs, l'hora que es comenci a entendre la independència de Catalunya com una eina que ens permetrà copiar models econòmics i socials que han tingut èxit a petits Estats europeus com ara Irlanda, Finlàndia, Suècia o Islàndia. Models que han portat més benestar, més riquesa i més competitivitat a aquests països en un temps rècord.

Alhora, però, també cal entendre que la independència ens obrirà la porta a una nova relació amb els nostres veïns: Espanya i França. I aquesta serà una relació basada en els valors que dèiem al principi. És a dir, de respecte, de cooperació i d'entesa mútua per la defensa no només dels lligams que mantenim amb ells, sinó també per la defensa dels interessos mutus, tant en l'àmbit europeu com mundial.

En altres paraules, quan Catalunya esdevingui Estat, els seus principals aliats a Europa i al món seran Espanya i França. La raó és ben senzilla, tots tres saben que en una Europa unida i en un món econòmicament tan competitiu i globalitzat cal cooperar al màxim amb els teus veïns si realment vols esdevenir un país amb una economia potent per així garantir els màxims nivells de benestar i de qualitat de vida als ciutadans. Per aconseguir estar entre els millors calen moltes coses però n'hi ha dues que són essencials: la primera és la llibertat d'escollir el que més et convé mentre ets respectat, i això vol dir ser "Estat". La segona és promoure al màxim la cooperació amb altres països, per així optimitzar les possibilitats del potencial del teu país. França i Espanya pensen amb aquesta lògica. Com a exemple, observem les seves relacions polítiques, econòmiques, socials i culturals amb aquells Estats que, ara no fa tant, eren províncies espanyoles (els països sud-americans) i franceses (les antigues colònies). La independència és una eina que no només ens permetrà millorar el nostre nivell de vida sinó que també farà que Espanya i França esdevinguin els nostres grans amics.

http://paper.avui.cat/pdfs/pdf.php?id_pdf=/pdf/07/0819/070819diari012.pdf

PRESENTACIÓ D' "EL MIRALL ESCOCÈS" A MANLLEU

2007-07-27T15:12:00.000Z

Abans de tot demanar disculpes per no haver actualitzat el bloc aquest mes. Entre vacances, feina i reunions he tingut poc temps. A més, políticament l'estiu sempre ha estat molt poc actiu encara que aquest cop serà diferent: el mes que ve esta previst que el govern escocès publiqui el 'white paper' en matèria del referèndum per la independència.

Aquest post, però, no tracta d'aquest 'white paper' sinó de la presentació que faré el proper dia 11 d'agost a Manlleu, en plena Festa Major. La presentació és un acte organitzat per la Comissió Fes-te Jove i pel Casal Popular de Manlleu: Boira Baixa. Tindrà lloc a la zona de l'Embarcador del Ter i serà a dos quarts de sis. A mes, tindré el gran plaer d'estar acompanyat per en Sergi Lebedev de Manlleu i per en John McFarlane, assessor especial del Primer Ministre escocès, Alex Salmond.

Un super consell d'assessors en economia per una nova Escòcia

2007-06-29T12:10:00.000Z

L'Alex Salmond, el nou primer ministre escocès, anunciava dijous 28 de juny els noms dels que formaran part del nou consell d'assessors en matèria econòmica del govern escocès.

Entre els seus membres hi ha dos premis Nobel, un rector de la Universitat d'Oxford i el fins l'any passat president del 5e banc mes important del món.

Alex Salmond ha descrit aquest consell com la millor capacitat intel·lectual que mai hagi tractat amb la fins ara minsa evolució econòmica d'Escòcia.

El Consell serà presidit per Sir George Mathewson, ex-president del totpoderós Royal Bank of Scotland (RBS), i el seu principal objectiu serà proposar maneres per millorar la evolució econòmica del país i la seva competitivitat.

El President del Consell ha declarat: 'Augmentar el creixement econòmic no serà fàcil, però és necessari. La qualitat dels perfils professionals dels treballadors d'Escòcia així com de la seva indústria dinàmica i la seva creativitat són uns bons fonaments per esdevenir un país econòmicament mes reeixit’.

Els assessors d'aquest consell seran:

Sir George Mathewson (President)
Potser l'home de negocis escocès mes important de la seva generació. També ha estat Director General i President del RBS. Ell es el responsable de convertir el RBS de banc local a un dels bancs més importants del món.

Frances Cairncross
Rectora de l'Exeter College de la prestigiosa Universitat d'Oxford. Abans va treballar durant 20 anys per la també prestigiosa revista 'The Economist'.

Sir Robert Smith
President del Weir Group i de l’Scottish and Southern Energy.

Professor Finn Kydland
Professor Henley d'economia a la Universitat de Califòrnia. Guanyador del Premi Nobel en microeconomia.

Professor Andrew Hughes Hallett
Professor d'Economia i Polítiques Publiques a la George Mason University dels Estats Units.

Professor Alex Kemp
Professor Schlumberger de Petroleum Economics a la Universitat d'Aberdeen.

Jim McColl
President de Clyde Blowers i de Welfare to Work Forum.

Professor Sir James Mirrlees
Professor Emèrit de la Universitat de Cambridge i professor de la Universitat de la Xina de Hong Kong. Guanyador del Premi Nobel d'Economia.

Professor Frances Ruane
Director de l'Economic and Social Research Institute d'Irlanda.

Professor John Kay
Un dels Economistes britànics més prestigiosos i col·laborador regular del diari angles 'Financial Times'. Ha estat professor a Oxford i ara és també professor a la LSE.

Crawford Beveridge
Va ser el màxim responsable de l'agencia del govern escocès encarregada d’internacionalitzar l'economia escocesa.

La Presentació d''El Mirall Escocès': Tot un èxit!

2007-06-27T15:34:00.001Z

El passat dijous 21 de juny presentava el llibre 'El Mirall Escocès'. La barcelonina 'Llibreria Catalònia' es va quedar petita. M'agradaria molt agrair a tots els assistents per haver-se deixat caure per la presentació.

També m'agradaria agrair d'una manera molt especial a aquells que han fet possible aquest llibre, em refereixo a en Ramon Tremosa, a en Xavier Cambra i la Núria Valls (Dèria Editors), el meu germà, Daniel Solano, a la Isabel Obiols i en Joaquim Palau (RBA - La Magrana) i a tots els col.laboradors, assessors i a tots aquells que, d'una manera o una altra, han fet possible aquest projecte.

Entre ells m'agradaria destacar l'Àngel Mesado i en Saül Gordillo. Per la part escocesa m'agradaria agrair, com no podia ser d'una altra manera, a l'Alex Salmond pel seu prefaci, aixi com també donar les gracies a en Jim Mather, a en David Hutchison, a la Nicola Stewart, en Kevin Pringle, l'Eve Hepburn, en Kenny MacAskill, en John McFarlane, la Cera Murtagh, en Noel Dolan, l'Alyn Smith i tambe la Sam Turnbull.

També voldria aprofitar l'avinentesa per agrair a la 'Llibreria Catalònia' el haver cedit la seva preciosa Sala dels Arcs per a l'acte. Finalment també m'agradaria donar les gracies als membres de la 'City of Barcelona Pipe Band' que es van desplaçar a la presentació i que ens van fer gaudir amb el so de les seves gaites.
A l'esquerra teniu unes fotografies de la presentació que han estat cedides molt amablement per en Jordi Salas.

Per a més informació:

Entrevista (Diari AVUI - 22 de juny 2007)

Entrevista (EL MÓN de Xavier Bosch - RAC-1 - 22 de juny 2007)

Tertulia (L'ORACLE de Xavier Grasset - Catalunya Radio - 22 juny 2007)

Avançament editorial (Diari AVUI - 18 Juny 2007)

Entrevista (EL PUNT DIARI - 18 Juny 2007)

Entrevista (EL SINGULAR DIGITAL)

I tambe al bloc d'en Saül Gordillo i a Tribuna Catalana

Els conservadors escocesos podrien votar a favor d'un referèndum per la independència

2007-06-17T09:29:00.000Z

Segons un article publicat diumenge al diari Scotland on Sunday, diverses fonts del Partit Conservador i Unionista Escocès han manifestat la voluntat de recolzar la proposta del govern escocès de celebrar un referèndum per la independència en aquesta nova legislatura del recent escollit parlament.

Diversos diputats conservadors escocesos així com el Vice-President de la branca escocesa del partit, Richard Cook, creuen que la societat escocesa hauria de votar el més aviat possible en un referèndum per així dir NO i eliminar d'una vegada per totes l'argument principal de l'SNP. Alhora els conservadors al·leguen que això tornaria la confiança necessària als empresaris, que podrien tirar endavant les inversions i negocis previstos a Escòcia que, com a conseqüència de la incertesa present, s'estarien fent esperar.

El Primer Ministre escocès, l'independentista Alex Salmond, ha rebut amb molta alegria aquesta possibilitat. Si al nombre de diputats de l'SNP li afegim el suport dels tòries, els verds i el de la diputada independent els diputats pro-referèndum esdevindrien majoria.

Tanmateix, la líder del partit conservador escocès, Annabel Goldie, no hi està d'acord. Ella creu que sota cap circumstància s'hauria de donar recolzament a un referèndum d'aquest tipus. No obstant això, la pressió dins el partit conservador per al recolzament del referèndum cada cop és més forta.
-------------------
Aprofito per recordar que dijous presento el llibre: El Mirall Escocès juntament amb Ramon Tremosa (Economista, UB), Jordi Porta (President d'Omnium Cultural) i Xavier Cambra (President de Dèria Editors). L'acte tindrà lloc a dos quarts de vuit a la barcelonina llibreria Catalònia (Ronda Sant Pere 3).

El Mirall Escocès: La Presentació

2007-06-10T11:03:00.000Z

Em complau molt comunicar-vos que la presentació del meu llibre "El Mirall Escocès" tindrà lloc a dos quarts de vuit del vespre del proper dijous, 21 de juny a la llibreria 'Catalònia' de Barcelona.

Tambe tinc el plaer de comunicar-vos que també hi participaran l'economista de la UB, Ramon Tremosa, el President d'Omnium Cultural, Jordi Porta i en Xavier Cambra, President de Dèria-Editors.

"Independència política només vol dir que un poble és lliure d’escollir allò que més li convé"

2007-06-03T10:40:00.000Z

Entrevista publicada a www.elsingular.cat divendres 1 de juny del 2007

Xavier Solano va néixer a Barcelona l'any 1976 i és llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració Pública per la Universitat Pompeu Fabra. Ha treballat per a una exministra escocesa i pel govern d'aquest país. Actualment és analista polític de l'Scottish National Party al Parlament escocès. Solano publicarà el llibre 'El mirall escocès', amb prefaci d'Alex Salmond i pròleg de Ramon Tremosa, el 14 de juny. Aquesta obra intenta donar una visió catalana del procès obert cap a la independència d'Escòcia.

P. D’acord amb el títol dels seu darrer llibre, Escòcia és el mirall al qual ha de mirar Catalunya?

R. Òbviament, trobem moltes coincidències entre Catalunya i Escòcia. Les dues nacions han estat governades per altres durant vora tres-cents anys i totes dues han demostrat tenir una clara voluntat d’autogovern dins el marc de la Unió Europea. Ara bé, a Escòcia i al Regne Unit hi ha un debat totalment desacomplexat i racional, i amb això vull dir, sense elements viscerals, sobre la possible independència d’Escòcia. Trobo que en aquest aspecte Catalunya té molt a aprendre d’Escòcia, però Espanya també del Regne Unit.

P. Amb la victòria del SNP, la independència d’Escòcia està més a prop que mai?

R. No, amb la victòria de l’SNP el que està més aprop que mai és que el Parlament d’Escòcia pregunti al poble escocès quin futur vol pel seu país, si vol romandre com una part del Regne Unit o si vol esdevenir un Estat independent dins de la UE. El proper objectiu de l’SNP, ara que és al govern d’Escòcia, és demostrar als escocesos que els independentistes són una formacio política responsable, seriosa, de govern i amb un projecte ambiciós de país. Si l’SNP fa una bona gestió, estic convençut que els escocesos donaran suport a la independència en el referèndum, es celebri quan es celebri.

P. Les aliances electorals, marcaran la celebració d'aquest referèndum d’Autodeterminació?

R. L’SNP ha guanyat les eleccions però no ha aconseguit una majoria absoluta. El escocesos, doncs, volen que les forces polítiques negociïn i es posin d’acord a l’hora de tirar el país endavant i això és el que el govern de l’SNP intentarà fer. Pel que fa al referèndum, l’SNP haurà d’estudiar totes i cadascuna de les possibles vies que la situació present ens permet.

P. Anglaterra permetrà que Escòcia arribi a la independència?

R. Sense cap mena de dubte. Els Primers Ministres Britànics, Baronessa Thatcher, John Major i Tony Blair, han reconegut públicament el dret d’autodeterminació de la nació escocesa. Ningú posa en dubte que els escocesos tenen dret a decidir el futur del seu país. A més, cal recordar que segons enquestes recents gairebé el 60% dels anglesos voldrien veure una Escòcia independent. Potser una de les diferències clau entre la reacció britànica i l’espanyola és que els anglesos mai han deixat de ser anglesos per esdevenir britànics, això fa que considerin el Regne Unit com el que és, una unió de nacions, mentre que els castellans sí que van deixar de ser castellans per esdevenir espanyols i, des de llavors, les institucions polítiques espanyoles mai no han volgut reconéixer la plurinacionalitat de l’Estat espanyol.

P. Catalunya pot arribar algun dia a tenir la independència?

R. No només pot, sinó que Catalunya serà independent, no en tinc cap dubte. Observem Escòcia. Com explico en el meu llibre, Escòcia té moltes raons per esdevenir un Estat independent, ara bé, ells són nació respectada, amb el dret a l’autodeterminació reconegut, amb les seleccions nacionals oficials, els hi publiquen les balances fiscals, Westminster no envaeix les competències del Parlament escoces, moltes de les competències del Parlament a Edinburg són exclusives de veritat i, entre d’altres, tenen un sistema de finançament transparent. Tot i això, Escòcia probablement serà el proper nou estat independent de la UE. Doncs bé, per cada raó que té Escòcia per esdevenir un país independent, Catalunya en té déu. L’argument per a la independència està guanyat, el que cal fer és explicar les raons a la gent d’una manera seriosa i entendedora. Això potser trigarà però en el futur els catalans acabarem sent co-responsables del nostre destí juntament amb Brussel·les.

P. Quines seran les conseqüències de la independència d’Escòcia?

R. Estic segur que les conseqüències seran molt positives. Fem una ullada a l’economia, que és potser, l’escull principal: en els darrer 25 anys, Escòcia ha tingut un creixement econòmic molt mediocre, molt per darrera de la resta del Regne Unit i de la UE dels 12, 15, 25 i 27. Els veïns independents d’Escòcia, però, han tingut uns resultats increïblement positius: Irlanda ha esdevingut el miracle econòmic d’Europa, Islàndia, amb només 300.000 habitants, és la quarta economia més competitiva del món. I Noruega, amb quatre milions i mig d’habitants, ha esdevingut, per sisé cop consecutiu, el país amb millor nivell de vida del món, segons les Nacions Unides. La diferència entre Escòcia i els seus veïns és que ells són estats independents i, per tant, poden escollir allò que més els convé, mentre que Escòcia no. Independència política només vol dir que un poble és lliure d’escollir allò que més li convé, res més.

P. La població escocesa, veu amb bons ulls separar-se d’Anglaterra?

R. Tot i que hi ha forts lligams familiars entre Escòcia i Anglaterra, tothom té molt clar que Escòcia és una nació i Anglaterra és una altra. Per tant, Escòcia no es separa d’Anglaterra per què des que Escòcia va aconseguir la independència dels anglesos el 1320, Escòcia mai ha tornat a esdevenir anglesa. Escòcia i Anglaterra són països diferents que han format part del mateix estat, juntament amb els gal·lesos i irlandesos del nord, durant centenars d’anys, però això no vol dir que hagin deixat de ser el que són, països diferents. Ara bé, és obvi que si Escòcia esdevé un estat indenpendent, Anglaterra serà la seva millor amiga i el seu aliat més proper tant a Europa com al món.

P. Com veu, des de lluny, la política a Catalunya?

R. Trobo que la política a Catalunya es troba en un moment complicat. Detecto un sentiment creixent de frustració entre la societat vers la situació política i els polítics. Alhora, també veig que la societat està començant a caminar al marge de les opcions polítiques. Això hauria de fer reflexionar els polítics. Pel que fa a les relacions d’Espanya amb Catalunya, segueixen com sempre, sent una vergonya i sense equivalent a la UE.
P. Com analista polític, creu que el Tribunal Constitucional retallarà l’Estatut?

R. No sé que farà el Tribunal Constitucional. Haurem d’esperar la seva decisió.

P. I si el retalla, quins passos concrets han de fer els partits catalans per a donar alguna resposta?

R. Hi ha una cosa que em preocupa i molt, i aquesta és l’existència d’un Tribunal Constitucional amb el poder de modificar un Estatut aprovat pel Poble de Catalunya. A Espanya, hi ha moltes coses que no rutllen i els procediments de reforma dels estatuts n’és una. Al Regne unit ja fa anys que existeixen els parlaments i les assemblees nacionals d’Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord i encara avui no existeix un Tribunal Constitucional. Per què? Doncs, per què el sistema britànic ha creat una sèrie de mecanismes que tenen com a objectiu solucionar qualsevol problema abans aquest no sorgeixi, el sistema britànic funciona, l’espanyol no. No podem continuar així, només el fet que un Tribunal pugui modificar un estatut que ja ha passat per tres cambres legislatives i, a més, ha estat aprovat pels ciutadans de Catalunya és una vergonya i una falta de respecte de primer ordre.

P. Ara, que el SNP governa en minoria, no creu que els partits catalans haurien de aplicar aquesta pràctica de l’abstenció per facilitar que el partit més votat governi, com a Escòcia?

R. Tot i només tenir vuit anys de Parlament propi, Escòcia ha demostrat ser un país políticament molt madur. Escòcia està creant una marca política, amb personalitat pròpia i diferenciada. Com es diu aquí, Escòcia busca solucions escoceses als problemes escocesos. Històricament, Catalunya també ha demostrat moltes vegades tenir una manera pròpia de fer les coses. Estic convençut que Catalunya i Escòcia es poden ensenyar moltes coses els uns als altres. Ara mateix sóc del parer que Catalunya i Escòcia haurien de considerar la possibilitat d’enfortir lligams i de començar a treballar plegats per què hi ha molta feina a fer.

Escòcia cercarà el permís del COI per a participar als JJ.OO de Londres al 2012

2007-05-20T11:20:00.000Z

Alex Salmond, el nou Primer Ministre Escocès, ha afirmat que cercarà l'aprovació del Comitè Olímpic Internacional per a participar amb els seus combinats nacionals a les Olimpíades de Londres que es celebraran el 2012.

Escòcia gaudeix de seleccions nacionals pròpies i oficials i participa a tots els grans esdeveniments esportius llevat dels Jocs Olímpics. En aquest esdeveniment, Escòcia participa del combinat estatal. El Primer Ministre mantindrà en els propers 100 dies converses amb les principals organitzacions esportives del país per presentar un esborrany per a una sol·licitud formal.

Aconseguir representació pròpia als Jocs Olímpics ha estat un dels objectius més antics de l'SNP. Alex Salmond creu que l'esport escocès ha estat a l'ombra del britànic durant massa temps.

HEM GUANYAT !!!

2007-05-05T14:58:00.000Z

No només hem guanyat les eleccions al Parlament d'Escòcia sinó que també hem esdevingut la única força política escocesa que ha augmentat el seu nombre de diputats. I ho hem fet amb 20 nous diputats provinents de tota Escòcia. Hem passat de 27 a 47. També hem estat la formació política amb més vots i amb un major nombre de regidors als governs locals.

2007 (respecte el 2003)
SNP - 47 (+20)
Labour - 46 (-4)
Conserv- 17 (-1)
LibDem- 16 (-1)
Verds- 2 (-5)
Indep- 1

Per primer cop a la història d'Escòcia, una força independentista esdevé la primera força del país. Això, però, no vol dir que Escòcia és un Estat independent. Ara tot just comença la llarga i difícil recta final. Amb 47 escons dels 129 de la cambra nacional escocesa cal trobar aliats, tan sigui per formar govern com per recolzar el govern des de fora. L'escull principal: el referèndum per la independència que l'SNP vol celebrar el 2010. Cap de les altres formacions polítiques, llevat dels dos diputats verds, està d'acord amb preguntar a la gent quin vol que sigui el futur estatus de la seva nació.

Queden moltes traves i barreres a superar abans els escocesos no podran decidir sobre aquesta qüestió, però l'SNP continuarà treballant en aquesta direcció.Com ha dit el líder de l'SNP, l'Alex Salmond: 'Escòcia ha canviat per be i per sempre'

Entrevista de la BBC a l'Alex Salmond

L'SNP puja però encara no se sap si guanyarà

2007-05-04T10:05:00.000Z

A dos quarts d'una, hora catalana, els laboristes perdien 7 escons i els independentistes en guanyaven 14 · Caos a l'escrutini, amb uns cent mil vots erronis i problemes tècnics en el recompte · Els laboristes pateixen pèrdues importants de vots tant a Escòcia, Gal·les i a Anglaterra, on es celebren eleccions municipals.

El recompte electoral ha estat caracteritzat pels problemes tècnics. A més, el nou sistema electoral per les eleccions municipals i les modificacions en el sistema de votació parlamentari han provocat l'anul·lació de vora 100.000 dels vots emesos.

Ara per ara encara és difícil de dir qui guanyarà les eleccions. Encara s'està esperant l'adjudicació de més de 40 dels 129 escons del Parlament escocès. Una cosa sembla ser evident, el gran guanyador, ara per ara, és el partit independentista qui ja ha guanyat 14 escons més que al 2003. El partit laborista n'hauria perdut 7 i els conservadors i liberals romandrien amb el mateix nombre d'escons. Continuaré informant.

Robert Carlyle també dóna suport a l'SNP

2007-05-01T10:15:00.000Z

El famós actor de Trainspotting i Full Monty ha donat suport explícit a l'SNP en un programa de ràdio recent. L'actor s'ha descrit com un votant laborista de família laborista però ha comentat que aquest cop pensa votar a l'SNP.

La raó principal que l'ha fet canviar d'opinió diu que ha estat les terribles decisions preses pel Primer Ministre Tony Blair. 'Ja no confio en el partit laborista...definitivament aquest cop votaré l'SNP'. 'Cada cop que els escolto (a l'SNP) penso, per què no?

En Sean Connery i 100 empresaris donen suport a la independència d'Escòcia i a l'SNP

2007-04-25T12:35:00.000Z

Sir Sean Connery i 100 empresaris escocesos van donar suport a la independència d'Escòcia i a l'SNP a tan sols 10 dies de les eleccions pel Parlament d'Escòcia del 3 de maig.

Sir Sean Connery, per primer cop, es posa davant les càmeres amb el propòsit exclusiu de convèncer als escocesos que l'Alex Salmond i el seu partit és la millor opció per Escòcia. L'ex agent 007 va inaugurar d'aquesta manera la nova SNP TV Podeu veure part del missatge del Sr. Connery aquí.

Intervenció completa de Sir Sean Connery:

"Now the election is just a short while off. The SNP and its supporters are united and confident. It´s clearly a time for change.

All of my life experience tells me that an independent Scotland will be successful. I would love to see our arts flourish, for the new Renaissance of confidence.

To make it a real success of our culture in all its forms: literature, music, painting, television, even movies. Our arts should be Scotland's window and voice to the world.

I know that the SNP is Scotland's party and it has the right ideas to make positive things happen for Scotland. Together we can open the door to a new era of optimism and progress for us all.

There will never be a better opportunity than now".

El Regne Unit es planteja treure el sistema defensiu nuclear d'Escòcia per la possible independència

2007-04-15T12:10:00.000Z

El diari d'Edimburg The Scotsman va publicar diumenge 15 d'abril que el Ministeri de Defensa britànic està dissenyant un pla per a traslladar el sistema de míssils nuclears britànics TRIDENT, amb l'única base al riu escocès Clyde, a alguna altre part del Regne Unit, segurament Devonport. Aquesta decisió sembla haver estat presa com a conseqüència del creixent suport popular cap als nacionalistes escocesos i al procés independentista a Escòcia.

Segons l'article al diari escocès un portaveu del Ministeri de Defensa Britànic hauria dit: “Hem tingut en compte tot allò que podria afectar a aquest projecte, i la possibilitat d'un canvi en l'acord de 'devolució' (descentralització política entre Londres i Escòcia) – per remota que aquest pogués semblar- és un d'aquests factors”.

Demano disculpes als lectors per no actualitzar aquest bloc regularment. El fet de trobar-nos en plena campanya electoral escocesa no em deixa tant temps com voldria per a dedicar-me a aquesta tasca. Gràcies.

Els independentistes escocesos guanyarien les eleccions segons la darrera enquesta

2007-03-27T22:42:00.000Z

El Partit Nacional Escocès (SNP) és consolidaria com el partit amb més escons al Parlament d'Escòcia segons la darrera enquesta publicada pel diari angles The Times a tan sols cinc setmanes dels comicis electorals.

Segons l'enquesta l'SNP esdevindria el partit majoritari a Escòcia amb 50 escons dels 129 de la Cambra escocesa. Això suposaria un augment de 25 escons més dels actuals. El Partit Laborista, per la seva banda, passaria dels seus 50 escons actuals a 43. Els Liberal Demòcrates en traurien 18, els Conservadors 17 i els Verds patirien una davallada important, passant de 7 a tan sols 1.

Per primera vegada a la història els nacionalistes continuen sent el partit amb més suport a tan sols unes poques setmanes de les eleccions.

Aquesta enquesta continua afegint pressió sobre el partit Laborista que abans d'ahir ja va tornar a ser el centre d'atenció dels mitjans de comunicació quan la ministra de salut del govern britànic, la també laborista Patricia Hewitt, va demostrar no saber el nom del seu company de partit i Primer Ministre d'Escòcia, Jack McConnell, tot just després de mantenir una reunió amb ell.

L'SNP, que diumenge va revelar que si entrava al govern celebraria un referèndum per la independència d'Escòcia el 2010, ha rebut amb alegria els resultats d'aquesta enquesta. Segons el seu líder, l'Àlex Salmond, aquesta enquesta mostraria com el partit laborista estaria pagant les conseqüències de la seva campanya negativa en contra de l'SNP i de l'independentisme.

El 2010 serà l'any pel referèndum d'independència d'Escòcia si l'SNP entra al govern

2007-03-25T03:33:00.000Z

L'SNP ha comunicat al diari 'The Sunday Herald' que si entra al govern i el seu lider, l'Alex Salmond, esdevé Primer Ministre d'Escòcia després de les eleccions de maig, celebrarà el referèndum per la independència d'Escòcia l'any 2010.

Segons ha fet saber el partit, aquesta data permetria a un govern liderat per l'SNP demostrar que és capaç de governar i que, per tant, és digne de la confiança del Poble escocès.

Tot i que la pregunta del referèndum encara no s'ha fet pública, l'SNP si que ha dit que podria ser semblant a aquesta: "El Parlament d'Escòcia hauria de negociar un nou conveni amb el govern britànic, basat en les propostes descrites al paper blanc, per així Escòcia esdevenir un estat sobirà i independent"

Una resposta positiva per part de la població significaria el traspàs de tot el poder polític i econòmic al parlament escocès. Això significaria el final del Tractat de la Unió que van signar Escòcia i Anglaterra el 1707 però la Unió de les Corones del 1603. Per tant, significaria la independència d'Escòcia per es mantindria la figura de la Reina com la cap d'Estat escocesa.

Després de la independència l'SNP te la intenció de considerar Anglaterra com l'aliat polític i comercial més proper.

Un empresari contribueix amb 730.000 € a la campanya independentista escocesa.

2007-03-19T22:23:00.000Z

Aquests darrers dies els nacionalistes escocesos no es poden queixar. Divendres l'expresident del cinquè banc més important del món donava suport públic a la independència d'Escòcia, a l'SNP i al seu lider, l'Alex Salmond. I dissabte, per primera vegada a la història un empresari escocès va contribuir amb més de 700.000 € a la campanya electoral del Partit Nacional Escocès per a les eleccions del maig al Parlament escocès.

Aquestes dues excel·lents notícies donen a entendre que una part del gran empresariat escocès no només ha perdut la por a la independència sinó que la troba atractiva. La independència es podria començar a considerar com un negoci.

Brian Souter, un empresari multimilionari fet a sí mateix, va decidir donar aquesta més que considerable quantitat de diners 24 hores després que el Primer Ministre britànic critiqués al banquer que havia donat suport a la independència tot titllant les seves opinions d'absurdes.

Per primera vegada a la història l'SNP estarà en igualtat de condicions econòmiques (no mediàtiques) que els seus tot poderosos adversaris polítics, els partits britànics laborista, conservador i liberal demòcrata.

L'ex-President del 5è banc més important del món dóna suport a l'SNP, la independència i a l'Alex Salmond

2007-03-16T11:34:00.000Z

El que va ser President del Royal Bank of Scotland fins l'any passat, Sir George Mathewson, ha donat suport públic a la independència i ha comentat que votarà a l'SNP per així fer que l'Alex Salmond esdevingui el Primer Ministre escocès.

Sir George ha dit en una carta feta publica que "Tot i que es difícil preveure el futur, no veig cap circumstancia on la independència esdevingui un seriós desavantatge"
Ell considera el Sr. Salmond com un candidat fora de sèrie i critica al partit laborista de Tony Blair d'intentar espantar a la gent tot practicant una política de la por en contra de l'SNP i de la independència.

Sir George afegeix: "Jo no comparteixo la por per la independència que està sent promoguda per aquells que tenen més a perdre amb el canvi i aquells que veuen Escocia com una font d'escons (parlamentaris) segurs per a garantir el seu control sobre el Regne Unit"

"A més, sobre alguns comentaris que s'han fe sobre l’accés al mercat anglès son aparentment absurds. Ara mateix una gran part dels serveis financers anglesos és proveït per companyies en Estats Units, Holanda, Alemanya, Irlanda, etc. La globalitzacio es aquí i empreses escoceses l'han abraçat i, de fet, se n'han beneficiat"

L'SNP líder, l'Alex Salmond, ha agrait aquests comentaris i el suport que el ex-president de l'entitat bancaria ha donat tant al projecte independentista del país com al partit nacionalista.

El Primer Ministre britànic, el Sr. Tony Blair, no ha trigat a titllar d'absurds els comentaris del prestigiós banquer.

Més informació: Article al diari Scotsman:

http://news.scotsman.com/index.cfm?id=411142007

Reaccions de l'SNP:

http://www.snp.org/press-releases/2006/sir-george-mathewson-endorses-alex-salmond-for-first-minister/view?searchterm=george

Reaccions de Tony Blair:

http://news.bbc.co.uk/1/hi/scotland/6456319.stm

Sobirania i Progress: Segon pas

2007-03-04T11:50:00.000Z

En Joel Joan un cop més te raó. Cal exigir el dret que ens pertoca com a nació a poder decidir el nostre futur. Escòcia te reconegut aquest dret i a Irlanda del Nord ja el van fer servir en el referèndum d'independència que tingué lloc el 1973. Els Catalans patim invasions sistemàtiques de les nostres competències, l'Estat espanyol després de 300 anys ha estat incapaç de reconèixer als catalans com el que som, membres d'una nació mil·lenària. No ens deixen gestionar àrees claus de la nostra economia com el sistema fiscal, les infraestructures (aeroports, RENFE, etc). Ens bloquegen les seleccions, ens rebaixen l'Estatut en nom de la democràcia quan no tenen ni en compte les propostes del nostre Parlament. Encara patim un espoli fiscal de dimensions mai vistes a cap altre indret de la Unió Europea, fan boicot als nostres productes quan demanem més control sobre els nostres afers. Catalunya és la nació d'Europa sense Estat amb més raons per esdevenir un Estat sobirà dins de la Unió Europea. Sobirania i Progrés ha d'esdevenir la veu del sentit comú de la ciutadania. Per un millor futur per tots els catalans.

Entrevista de Sandra Arenas publicada el primer diumenge de març al diari AVUI.

"Els independentistes han de sortir de l'armari"

sobirania · "Volem un Estat d'aquí a deu o quinze anys" polítics · "Els posem en evidència perquè cobren per fer el que nosaltres farem de franc" PSC · "Si un polític renuncia a tenir més poder, menteix o està sotmès a algú altre" Per Sandra Arenas

Diu que no farà el salt a la política activa perquè no li cal. "Decidir deixar Periodistas per venir a fer Plats bruts és fer política". Joel Joan atén l'AVUI al Col·legi de Periodistes.

Sobirania i Progrés va néixer abans de les eleccions de l'1-N. Han estat uns quants mesos sense presència pública i ara reprenen l'activitat. Per què ara i amb quin objectiu?

Volem un Estat. I el volem d'aquí a deu o quinze anys. No tenim cap més manera d'avançar. Catalunya és a punt d'entrar en un col·lapse. D'aquí a poc ja no seran quatre dies de caos a Renfe, sinó que la qüestió de la immigració serà galopant i l'educació s'ha de revisar de dalt a baix. No volem un país d'hotels on els rics vinguin a passar les vacances, sinó un país ric d'idees i de talent.

Com s'aconsegueix un Estat català abans de deu anys?

Pas a pas. La independència és inassumible d'un dia per l'altre. És un procés llarg, individual i psicològic. Es tracta d'anar sortint de l'armari. És el que hem anat fent els independentistes al llarg de les nostres vides.

I en queden gaires, d'independentistes, a l'armari?

Molts. I cada vegada més. I ho saben, i se'n fan creus. No s'ho volen creure. Parlo fins i tot de gent del PP. Perquè els convergents ja ho saben, que són independentistes, però el sou els bloqueja. El procés serà llarg i no ha de causar cap frustració. Ara hem de poder convocar referèndums per decidir si volem tenir autobusos blaus o vermells, si volem ser catalans o espanyols. El referèndum és una eina de la democràcia tan bàsica com ho és menjar per a l'organisme. És tan demencial que no tinguem aquesta eina!

I ara engeguen una recollida de firmes per reclamar aquesta eina.

Sí. El 23 d'abril comencem a recollir firmes per fer un dret de petició al Parlament perquè demani al Congrés aquestes competències. L'objectiu és un milió de signatures, però no a la babalà com les que el PP va recollir contra l'Estatut. Volem tenir identificada cada persona que signa. Arribarem a 40 delegacions territorials amb un grup de voluntaris d'entre 50 i 100 persones. El desplegament territorial és molt important.

Com financen les campanyes?

Tenim obert un compte corrent on la gent pot fer aportacions voluntàries. Som una colla de ciutadans cansats de veure que no hi ha manera d'aportar solucions reals al país. És una aberració la manera com l'Estat tracta Catalunya.

La classe política catalana donava per fet que reformar l'Estatut era la via per obtenir solucions reals.

Per això aquesta és una organització no política. No som afins a cap partit. La via estatutària ha servit per fer-nos veure en tres anys el que potser no hauríem vist en vint anys: l'encaix de Catalunya a l'Estat és impossible. El joc polític és una pura farsa si no decidim amb coherència que tots plegats som en conjunt alguna cosa, siguem de dretes o d'esquerres. Els ciutadans els estan dient que cada dia som més i que estem disposats a fer el que ells no han estat capaços de fer.

I ara els faran la feina i de franc?

Som en un registre de compromís que ni s'ensumen els polítics. Cobren per fer el que nosaltres farem sense cobrar. Ara anem de bolos pel territori sense veure'n ni un duro. Els posem en evidència.

Les seves iniciatives són les mateixes que fa la Plataforma pel Dret de Decidir. Per què no actuen junts?

Ho fem. Ells cobreixen el món associatiu i nosaltres som persones individuals. Som la plataforma independentista dels Països Catalans amb més adherits. En tenim més de 10.000. Ara hem d'agafar la iniciativa i explicar a la gent que amb la independència molts dels problemes que els afecten cada dia desapareixerien.

Entre els promotors hi ha diputats d'ERC i algun candidat a alcalde. La vinculació sembla inevitable.

Som una plataforma sobiranista. Hi ha un partit que es declara sobiranista. Què passa? Que posem en evidència el que volen ser de grans PSC i CiU i no s'atreveixen a ser-ho? És el seu problema.

El PSC actual vol ser sobiranista?

Qualsevol polític voldria tenir més poder del que té ara, i si renuncia a tenir-ne més menteix o està sotmès a algú altre.

Tenen previst organitzar alguna manifestació?

S'ha acabat. El nostre marc no és Espanya. Sempre ha estat Europa. La propera manifestació serà a Brussel·les.

L'SNP continua sent la primera opció entre els escocesos a dos mesos de les eleccions

2007-02-28T12:55:00.000Z

Segons ha publicat avui el diari d'Edimburg The Scotsman l'SNP es mantindria com el partit amb més suport a Escòcia a tan sols vuit setmanes de les eleccions al Parlament escocès.
L'enquesta realitzada per ICM mostra com els nacionalistes escocesos es mantenen en al capdamunt de les enquestes amb el 34% de suport en el vot a les circumscripcions, que vindrien a ser unes unitats territorials on hi viurien uns 60,000 votants, i el 33% del vot a les regionals, que serien una mena de vegueries. L'SNP, doncs, es convertiria, segons aquesta enquesta, en la forca política amb mes escons, un total de 44 (17 mes que a les darreres eleccions i 19 mes que ara) mentre que el partit laborista baixaria de de 50 a 41 escons. El suport per la independència encara seria majoritari amb el 46% dels vots mentre que un 44% estarien en contra.

Si els resultats de maig fossin aquests, només hi hauria possibilitat d'una sola coalició al govern escocès, l'SNP amb els Liberal Demòcrates. El punt calent seria el proposat referèndum per la independència que el SNP ha proposat per a la propera legislatura si entrem a govern, proposta que ha rebut un no rotund per part del partit Liberal Demòcrata (?).

Tres novetats importants en el camí cap a la independència d'Escòcia

2007-02-20T11:56:00.000Z

En els darrers tres dies hi ha hagut tres esdeveniments importants pel que fa al procés cap a la independència d'Escòcia. El primer va ser protagonitzat per Tony Blair dissabte després de la conferència que el Primer Ministre britànic va pronunciar davant les joventuts laboristes a Glasgow; En una entrevista per a la BBC Tony Blair reconeixia el dret d'Escòcia a escollir el seu futur democràticament. De fet va dir que 'per descomptat que els escocesos tenen el dret a independitzar-se de la resta del Regne Unit si aquesta és la seva voluntat', òbviament tot seguit va matitzar, com a bon laborista, que en la seva opinió aquesta no era la millor opció per Escòcia.

Quina diferència amb l'Estat espanyol i els seus polítics. Com molt be va dir en Xavier Roig al seu article Rèmores per al futur, 'El Regne Unit (del qual Catalunya ha volgut allunyar-se) és l'únic Estat europeu que sap escriure la paraula democràcia sense cometre faltes d'ortografia'.

El segon esdeveniment ha estat les declaracions a favor de la independència del que fou el segon del partit laborista escocès quan el present Primer Ministre, el Sr. Jack McConnell, n'era el Secretari General. El Sr. Tommy Shepard aquest diumenge admetia que una Escòcia independent no només seria viable sinó que a més esdevindria un país membre de les Nacions Unides i de la Unió Europea. El que fou el vice secretari general del Partit Laborista Escocès fins al 1997 també comenta que ell recolza totalment que el poder polític s'exerceixi tan a prop de la gent com sigui possible. Tanca el paragraf tot dient que en un futur breu hi ha lloc per un procés democràtic per la independència i que aquest te potencial suficient per esdevenir un procés recolzat per la majoria.

Finalment, però no per ser el darrer és menys important, ens arriba una frase amb un contingut clau d'una persona clau. El Sr. Eamonn Gallagher, Ex-Director General de la Comissió Europea i Ex-Ambaixador de la Comunitat Europea a las Nacions Unides deia en un article publicat al The Sunday Herald escocès que 'seria del tot inconcebible que Europa no donés la benvinguda a una Escòcia independent amb els braços oberts'.

Com sempre dic, Escòcia és una nació respectada pel seu Estat i pels seus veïns, amb seleccions nacionals, amb un govern i parlament responsables per un pressupost 50% superior al de Catalunya i amb unes quantes de les seves competències totalment exclusives (exclusives de veritat). En resum, un país que tot i ser un nouvingut en el món dels països sense estat amb poders legislatius es troba en una situació que ja m'agradaria a mi per Catalunya. Ara bé, tot i estar en aquesta situació no passarà gaire temps abans que la gent d'aquest petit país del Nord d'Europa decideixin recolzar la creació d'un nou Estat dins de la Unió Europea i dins de Nacions Unides. Els catalans, per altra banda, tot i que tenim una llista gairebé inacabable de raons per recolzar un procés independentista, encara estarem demanat un 10% més de l'IRPF.

I és que Escòcia no te res a veure amb Catalunya! ens diran alguns...i tenen raó, perquè per cada raó que tenen els escocesos per recolzar la independència nosaltres en tenim, com a mínim, tres. Així doncs potser que comencem dir les coses pel seu nom: Catalunya és el país d'Occident amb més raons per a esdevenir un Estat independent.